L’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa va acollir el passay 21 de maig la primera trobada de la Taula territorial de Salut i Natura (SIN) de les Comarques gironines, un espai de col·laboració intersectorial dissenyat per potenciar el binomi indissociable entre la salut, la comunitat i els espais naturals. La jornada va començar amb la benvinguda d’Anna Crous, qui va destacar l’èxit d’assistència com una mostra clara que el treball comunitari i el medi ambient van de la mà per obrir noves mirades i estratègies conjuntes en el territori.
A la taula institucional, el Dr. Lluís Ramió i Torrentà, director gerent de la Fundació Hospital d’Olot, va recordar el manifest de l’OMS de 2020 que defineix la natura com a font de salut humana. Va assenyalar que el centre té aquest lema en el seu ADN i va posar en valor la seva Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica, un referent internacional en la prevenció i el treball en xarxa amb la comunitat. Seguidament, Joan Pijoan i Coromina, director del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, va reflexionar sobre la importància de cuidar tant les persones com l’entorn, explicant que el parc ha incorporat la salut i l’ecologia social a les seves línies de treball tradicionals mitjançant itineraris terapèutics i mapes de benestar.
Per la seva banda, l’Il·lma. Sra. Maria Puig i Ferrer, vicepresidenta de la Diputació de Girona i presidenta de Dipsalut, va advocar per un canvi de paradigma on la natura s’entengui com un actiu de salut de primer ordre. Va posar com a exemple el programa de recepta de natura «Activa’t per la Natura», avalat per estudis científics de la Universitat de Barcelona, recordant que cuidar l’entorn és cuidar-nos com a societat. Tancant aquest bloc, Jaume Heredia i Quiciós, gerent de la Regió Sanitària Girona, va defensar que els models del futur s’han de centrar en la salutogènesi, és a dir, en la promoció de la salut i la prevenció des de la comunitat, tot afirmant de manera contundent que no es poden tenir persones sanes en ecosistemes malalts.
En l’àmbit organitzatiu, Sandra Carrera, directora de la Xarxa per a la Conservació de la Natura, va fer un repàs de l’evolució de la Taula SIN des del 2019, que ja compta amb 228 organitzacions adherides. Carrera va alertar sobre la gravetat de la crisi de biodiversitat a Catalunya, on s’ha perdut una quarta part de la fauna autòctona, i va anunciar la propera trobada plenària a Tremp a l’octubre. Per cloure el marc conceptual, Anna Crous va explicar que el grup motor de Girona treballa sota el model de la «doble hèlix», unint els sectors de la salut, la natura, el tercer sector i l’àmbit científic per crear grups d’interès que responguin a les necessitats específiques del territori gironí.
Ponència inspiradora: «Al compàs de la natura» amb les Àvies Remeieres
La segona part de la jornada va rebre la ponència inaugural d’Olga Pérez, membre del col·lectiu Les àvies remeieres de la Garrotxa. Pérez va descriure la tasca de l’entitat per recuperar els sabers ancestrals etnobotànics i l’ús de destil·lats de plantes aromàtiques i medicinals, un llegat cultural i espiritual heretat de generacions passades que servia tant per alimentar com per guarir. Va recordar que els éssers humans estem biològicament dissenyats per viure integrats en el medi ambient i que el regne vegetal ha sostingut la humanitat i la seva cultura al llarg de la història.
Durant el seu discurs, la ponent va lamentar que la societat moderna, en el seu afany de control, s’hagi separat dels ritmes naturals de la terra. Va explicar com els calendaris administratius i lineals, des de l’època de Juli Cèsar fins a la reforma gregoriana, van trencar la connexió amb els cicles de les flors i les estacions. Com a conseqüència d’aquesta ruptura, actualment ens marquem nous propòsits al gener, quan el cos es troba en una fase biològica de repòs, en lloc de fer-ho al març, que és quan la terra realment brota i aporta l’energia necessària.
Finalment, Pérez va advertir que la pèrdua dels coneixements etnobotànics s’accentua a causa d’un estil de vida dominat per la pressió, la velocitat i la cerca de gratificacions instantànies. Per aquest motiu, va fer una crida a fer una pausa conscient i necessari per reconciliar-nos amb el món que ens envolta. Va defensar una educació ambiental integral que ens ensenyi a habitar la natura de veritat, convidant a tots els professionals assistents a fer el canvi de paradigma d’aprendre a pensar amb el cor i a sentir amb la raó.
L’aplicació pràctica del binomi Salut i Natura (SiN)
El bloc d’experiències pràctiques, introduït per Anna Crous, va arrencar amb la presentació del projecte «Retrobar l’Equilibri», impulsat pel Consultori de Les Preses a través de la metgessa de família Quionia Villar i la guia de natura Laia Sadurní. La doctora Villar va explicar com la seva pròpia infància en un entorn rural i el posterior xoc urbà viscut a Madrid la van portar a defensar una visió holística de la medicina. En arribar a la Garrotxa, va detectar un fort patiment emocional tant en professionals com en pacients, agreujat pel confinament en espais tancats, fet que la va motivar a dissenyar un programa d’immersions guiades a la natura per reconnectar amb el cos a través dels ritmes del bosc.
Aquest projecte es va estructurar com un estudi científic pioner basat en boscos catalans que, entre els anys 2022 i 2026, ha atès un total de 156 pacients amb quadres d’estrès, depressió i ansietat. Segons va detallar Laia Sadurní, els guiatges consten d’entre 7 i 12 sessions on es fomenten l’agraïment, el silenci ple, el llenguatge poètic i un clima grupal d’empatia, actuant els guies com a pont adaptat a la realitat de cada territori. Malgrat l’èxit, la doctora Villar va assenyalar reptes importants per al futur, com la pèrdua d’adherència al programa un cop finalitzen les sessions guiades, la falta de temps i espai dins la jornada laboral dels metges per gestionar la prescripció de natura, i la necessitat urgent de desviar fons econòmics cap a la salut preventiva i la salutogènesi, superant el model clàssic hospitalari.
A continuació, Gemma Brunet va exposar el programa «Activa’t amb la natura», gestionat per Dipsalut. Aquest projecte va néixer el 2018 com una proposta d’activitat física, però arran de la pandèmia va fer un gir conceptual el 2019 cap al paradigma One Health (Una Sola Salut), traslladant les activitats dels espais urbans tancats directament al medi natural. Dissenyat sota el model internacional Healthy Parks Healthy People en col·laboració amb la Xarxa per a la Conservació de la Natura i Som Natura, el programa es basa en cinc línies estratègiques d’acció: activar-se, adonar-se, connectar-se, aprendre i implicar-se. L’itinerari tipus consisteix en rutes de senderisme, marxa nòrdica i banys de bosc de menys de cinc quilòmetres i amb poc pendent.
L’aval científic del programa es va obtenir mitjançant una prova pilot amb 322 persones, on es va constatar que indicadors com l’estrès, l’estat d’ànim i l’autoeficàcia milloraven de manera immediata, tot i que els beneficis tendien a desaparèixer als sis mesos si es deixava d’anar a la natura. Un anàlisi qualitatiu posterior va revelar tres grans beneficis percebuts pels participants: el benestar emocional, la socialització mitjançant xarxes humanes duradores i l’activació d’una consciència planetària que fomenta el voluntariat ambiental. Actualment, el programa s’enfronta a barreres com la distribució desigual dels actius naturals en el territori, la necessitat de millorar les eines digitals de mapatge o les pors inicials d’alguns usuaris davant de dinàmiques noves com caminar descalços o fer activitats nocturnes. Malgrat tot, s’ha consolidat un potent ecosistema d’actors i un equip de dinamitzadors que ha permès estendre el projecte a 56 municipis, sumant més de 100 edicions de l’activitat i 107 banys de bosc, amb la intenció de començar a incorporar pròximament els entorns aquàtics.
La jornada va cloure amb un espai de debat amb el públic on es van abordar tres qüestions clau de la salut comunitària. En primer lloc, es va analitzar la marcada escletxa de gènere en la participació, ja que el perfil de l’usuari és aclaparadorament femení. Es va apuntar que els homes solen autoexcloure’s d’aquestes pràctiques guiades al·legant altres tasques com la cura de l’hort, que gestionen el malestar emocional de forma més individual o vinculada a l’oci tradicional, i que moltes dones prioritzen el format de grup organitzat per un factor de seguretat personal a la natura. En segon lloc, es va debatre sobre l’equilibri entre l’activitat física i la salutogènesi pura, concloent que ambdós enfocaments són compatibles i que l’èxit de la implantació del programa depèn de la personalització del servei segons les necessitats de cada usuari i de la formació del personal sanitari. Finalment, es va denunciar la sobrecàrrega que pateixen les referents de benestar emocional comunitari (REBEC), les quals, en lloc de poder disposar de temps per mapar el territori i coordinar els vincles amb la natura, acaben sent absorbides pel propi sistema sanitari per assumir la gestió directa d’hores grupals de consultori.
Tipus i nivells d’intervenció en salut i natura: de la teoria a la pràctica
Aquesta sessió es va centrar a aprofundir en el marc conceptual que estructura les intervencions en el medi natural, classificant-les segons l’ecosistema i el grau d’especificitat terapèutica. Pel que fa als entorns, es van definir tres grans models de prescripció. En primer lloc, la recepta verda, exposada per Laia Sadurní, se centra en espais forestals i terrestres on es busca la reconnexió a través de la quietud vegetal, adaptant cada acció a les característiques de cada territori i grup. En segon lloc, la recepta ambre, presentada per Inés Fernández Barnosell, utilitza la interacció amb animals (com cavalls o gossos d’acompanyament) basant-se en la teoria de la biofília per afavorir la co-regulació emocional, subratllant la necessitat de definir el caràcter clínic o educatiu de l’activitat i respectar un estricte codi ètic de benestar animal. Finalment, la recepta blava, exposada per Xènia Ros, s’emmarca en el concepte de Blue Health per aprofitar els beneficis terapèutics dels entorns aquàtics i marins, aplicant-se amb èxit en projectes locals per a dones amb fibromiàlgia o problemes de salut mental gràcies a l’estat contemplatiu que genera el mar.
Per altra banda, Montse Masó-Aguado i Irene Cervera-Buisán van presentar la Guia de Salut i Natura de la Taula d’Infància i Joventut, un document clau per endreçar les Intervencions Basades en la Natura (IBN). El model es divideix en quatre nivells graduals d’intensitat i intencionalitat. El primer nivell se centra en la natura en el dia a dia mitjançant accions estructurals de renaturalització urbana que beneficien tota la ciutadania de forma indirecta. El segon nivell implica l’exploració de la natura a través d’activitats recreatives, educatives o esportives on el contacte amb l’entorn aporta beneficis intrínsecs. El tercer nivell busca una connexió directa i intencionada per millorar el benestar físic i emocional, com ara els horts comunitaris o el mindfulness a l’aire lliure. L’últim nivell es reserva per a la intervenció terapèutica específica, on es dissenyen programes clínics exclusius per a patologies concretes (com depressió o processos oncològics) que requereixen la participació i el disseny de professionals sanitaris.
A partir d’aquest marc teòric, la jornada va passar a la pràctica amb una dinàmica de treball en equip a l’exterior, repartint els assistents per la gespa i el bosquet adjacent de la Fundació Hospital d’Olot. Distribuïts en vuit grups, van classificar diversos projectes reals de les comarques gironines segons les receptes i els nivells apresos. El debat plenari posterior va constatar que la riquesa d’aquestes iniciatives rau en el seu caràcter multisectorial, fet que obliga a coordinar perfils professionals molt diversos i a unificar el llenguatge entre l’àmbit mediambiental i el clínic.
Havent dinat, al temps del migdia, es va fer una visita guiada al mateix bosquet de l’hospital a càrrec del Doctor Ferran Campillo, qui va explicar l’origen de l’espai i el seu ús diari tant per a pacients com per al propi personal sanitari del centre.
La sessió de la tarda es va plantejar com un espai de treball estratègic i participatiu per definir el full de ruta de la Taula Salut i Natura, reprenent les aportacions de la jornada prèvia de Tortosa. El debat es va organitzar al voltant de cinc eixos clau: Narrativa, Comunicació, Formació, Avaluació i Seguiment, i Suport Polític. Cada grup va proposar accions concretes per afrontar els reptes del sector, les quals van ser prioritzades democràticament pels assistents mitjançant un sistema de votació amb gomets. La dinàmica va acabar amb un exercici de coresponsabilitat on cada participant va assumir un compromís personal per implicar-se en el desplegament d’alguna de les línies d’actuació acordades per al futur.
Com a cloenda general, la jornada va recollir el consens de l’organització i dels assistents en quatre grans conclusions estratègiques. Es va determinar que és imprescindible continuar visibilitzant i documentant les experiències reals sobre el terreny com la millor eina de comunicació. També es va fer una aposta decidida per la formació transversal per capacitar tant personal sanitari com dinamitzadors ambientals sota un mateix criteri rigorós. Així mateix, es va acordar impulsar l‘acció comunitària i la salutogènesi des del teixit local, aprofitant les xarxes ja existents del territori. Finalment, es va subratllar la urgència de dissenyar indicadors científics sòlids d’avaluació per demostrar l’impacte d’aquests programes, aconseguint així la incidència política i el compromís institucional necessaris per garantir-ne el finançament estructural a llarg termini.
Consulta més detalls de la jornada en aquest enllaç
