Es pot dir que la ’’Asociación Española de Horticultura y Jardinería Social y Terapéutica (AEHJST) és un pal de paller per a tots aquells professionals que veuen en els horts i jardins una eina de sanació. Amb un equip multidisciplinari que inclou des de psicòlegs i terapeutes ocupacionals fins a arquitectes i agrònoms, l’associació treballa per millorar el benestar físic, cognitiu i emocional de les persones a través del contacte directe amb la terra. Des del 2023 és signant de la Declaració d’Interdependencia entre Salut i Natura.
Marc teòric i recerca científica: mesurar per demostrar els beneficis
És important destacar que l’AEHJST no només se centra en la pràctica, sinó també en la creació d’un marc teòric sòlid i compartit a nivell internacional i la recerca.
Dins d’aquest esforç per la professionalització del sector, l’associació ha liderat un repte complex: definir una terminologia comuna que superi les barreres idiomàtiques i les reticències interdisciplinàries que de vegades genera l’ús de la paraula “teràpia”. En col·laboració amb l’Asociación Peruana de Horticultura Terapéutica y Social (APHTS), han treballat recentment per homologar conceptes clau per als països de parla hispana. Aquesta tasca de consens ha permès clarificar i estandarditzar definicions fonamentals com:
- Teràpia hortícola: Intervencions amb objectius clínics específics.
- Horticultura Terapèutica amb enfocament social/recreacional: Activitats orientades al benestar general i la integració.
- Terapeuta hortícola: El perfil professional que guia aquests processos.
- Jardí terapèutic: L’espai físic dissenyat per facilitar aquests beneficis.
Amb aquesta unificació de criteris, l’AEHJST facilita el diàleg entre professionals de diferents països i àmbits sanitaris, enfortint la identitat d’una disciplina que cada cop té més pes en el camp de la salut planetària.
Un dels elements que defineix l’AEHJST és la seva cerca de rigor, que es vincula amb l’aposta decidida per la recerca aplicada, entenent que per donar credibilitat a la disciplina cal evidència científica. Un exemple destacat és la seva col·laboració amb part del projecte Green Me, o la col·laboració amb la Universitat Complutense de Madrid (UCM) per avaluar el projecte del Jardí “Los Sentidos” de Coslada. Aquest estudi longitudinal analitza com les teràpies hortícoles en la gent gran ajuden a prevenir la dependència i a mantenir les facultats cognitives. Segons l’entitat, col·laborar amb el món acadèmic aporta rigor i objectivitat, permetent demostrar que un jardí terapèutic és molt més que un espai bonic: és un actiu de salut pública.
L’AEHJST ofereix també la certificació de Jardines Terapéuticos Palmlöf, inspirat en la terapia ocupacional a l’exterior d’Escandinàvia.
Formació i professionalització: properes convocatòries
L’AEHJST destaca pel seu catàleg de formació especialitzada, dissenyat per dotar els professionals de les eines necessàries per implementar projectes de qualitat. La formació combina el coneixement tècnic de la jardineria amb metodologies d’intervenció social i clínica.
L’associació compta amb un programa de formacions estable, enfocats a actualitzar coneixements sobre el disseny d’itineraris sensorials i la gestió de grups en entorns naturals. Les seves propostes integren continguts actualitzats. Les formacions integren les darreres tendències, com l’observació conscient (basada en estudis recents que demostren que notar activament la natura, i no només “estar-hi”, multiplica els efectes restauradors). A més a més ofereixen formacions a mida amb acompanyaments personalitzats per donar resposta a les necessitats especifiques de cada tipus de organització.
A l’abril i al maig de 2026 tindra lloc la fomació “Manos a la Tierra“.
Assessorament i recursos per a la comunitat
L’entitat no només forma, sinó que també assessora institucions, entitats i particulars que volen iniciar un hort o jardí terapèutic, oferint des d’idees per a sessions fins al disseny d’espais accessibles. A més, el seu blog esdevé una font de recursos, amb articles que van des de la història dels jardins terapèutics fins a noves tècniques per aplicar a horts i jardins terapèutics.
Com afirma Leila Alcalde Banet, col·laboradora de l’entitat, el valor d’una planta va més enllà de l’estètica: “Un hort pot ser una oportunitat d’inclusió, i la terra, una aliada en processos personals de transformació.”
