El projecte GreenMe és una de les iniciatives de recerca que s’està duent a casa nostra per avaluar les teràpies basades en la natura. Participem en un taller del projecte Green Me i conversem amb la doctora Paula De Prado-Bert, investigadora de ICTA-UAB i membre de l’equip del projecte Green Me.
Com va ser la teva trajectòria per arribar a dedicar-te a la recerca relacionada amb salut i natura.
Vaig estudiar biologia humana i, posteriorment, em vaig especialitzar en salut pública, que és la mirada més poblacional de la salut. Vaig fer el doctorat a l’Institut de Salut Global de Barcelona sobre la temàtica d’exposicions ambientals i salut, focalitzat en les exposicions ambientals que tenen una influència negativa en les persones, com ara els elements contaminats. A l’acabar, em va interessar desviar la mirada d’allò que feia “mal” i buscar també allò que tingués un impacte positiu en les persones. I això és precisament el que fa la natura —sempre que s’hi tingui accés—, ja que un efecte negatiu és justament el dèficit de natura. Al voler canviar l’enfocament de les exposicions ambientals, vaig tenir l’opció de començar a treballar amb el tema salut i natura gràcies a la Margarita Triguero-Mas i a la Helen Cole, que treballaven des de la UAB i la UOC en temàtiques d’equitat. Vam anar incloent els components més socials, de context, econòmics i polítics en l’anàlisi de la salut, amb una mirada menys individualitzadora, que passava de valorar menys la responsabilitat individual i més la part col·lectiva i comunitària. Així vaig fer el salt fins a estudiar el vincle entre salut i natura.
El projecte Green Me parla de terapies basades en la natura. Com podem definir-les?
Crec que és una temàtica una mica complexa. Una de les primeres accions que vam fer en iniciar el projecte, que té molts actors de diferents països i perfils, des d’acadèmics, a persones que implementen teràpies, a planificadors de l’espai públic i paisatgistes…, va ser consensuar què enteníem per teràpies basades en la natura i definir una terminologia.
Al voler definir què és el que per a nosaltres era una teràpia basada en la natura ha estat molt complex. El que puc dir és que, en el nostre cas, una teràpia basada en la natura hauria de ser un procés en el qual una persona entra en tot un sistema en el qual assisteix a una sèrie de sessions —que en el nostre cas hem definit com a cicles de dotze sessions— per fer una activitat basada en la natura, amb altra gent i guiada per una persona. Aquesta persona pot tenir una formació específica o no; és a dir, pot ser un terapeuta ocupacional o una persona específicament formada en teràpies basades en la natura. En els casos d’estudi que hem emprat, les activitats han estat la participació en un hort, fer banys de bosc o teràpia de surf.
Sabem que existeixen altres tipus de definicions. També cal distingir entre les teràpies basades en la natura i el que nosaltres li diem “promoció de la salut a través de la natura”, que serien maneres d’exposar-se a la natura però d’una manera no tan estructurada ni guiada. Per exemple, una passejada al bosc un dissabte seria una activitat per a promocionar la salut dins de la natura. En canvi, una teràpia ha de ser guiada, amb una metodologia estandarditzada, perseguint una sèrie d’objectius, adaptable a la persona i on la persona tingui un diagnòstic. En el nostre cas de Green Me estem avaluant teràpies basades en la natura en persones amb un diagnòstic de salut mental o en una situació més de vulnerabilitat.
L’estudi està encarat a un grup poblacional que pot tenir un diagnòstic i que es pot trobar en una situació més complexa, pel que també ha d’haver-hi aquesta part de guiatge, més que res perquè, tal com diu el nom, és una teràpia, i per tant ha d’anar encaminada a què la persona tingui una millora en el seu estat de salut i benestar. Però després també volíem remarcar que existeixen activitats de promoció de la salut en la natura, que són per a qualsevol persona, tant si tens un diagnòstic com si no, són per a població general i al final també aporten certs beneficis, sense necessitat que estiguin guiades per una persona formada.
També hi ha l’element comunitari, la component social d’anar a un hort o a la platja en grup, que també aporta beneficis pel fet d’estar amb altra gent. Aleshores hi ha com un impàs entre si és només la natura la que ens aporta el benefici o també és el fet d’estar amb altra gent en aquell espai.
Tan el Green Me com altres projectes on has col·laborat posem èmfasi en l’equitat i la justícia ambiental. Es pot considerar avui que el contacte amb la natura és un privilegi?
La resposta depèn del context, però el projecte Green Me parteix de la idea que no tothom té les mateixes oportunitats de gaudir de la natura. L’equitat ambiental no només té a veure amb si hi ha espais verds a prop, sinó també amb factors com el transport, el temps disponible, la feina, les tasques de cures o la mobilitat. A més, el projecte defensa altres formes de justícia, com la participació de la ciutadania en la creació dels espais verds i el reconeixement de les experiències de col·lectius vulnerables. Per això, més que afirmar que la natura és un privilegi, es considera que moltes persones que se’n beneficiarien més són precisament les que tenen més dificultats per accedir-hi.
Hi ha col·lectius marginats, és a dir, persones excloses dins de la societat per diversos motius. En el context hi ha molts factors que es creuen; per això també es parla d’interseccionalitat. Podria ser que hi hagi persones que visquin a prop de la natura però en situacions marginalitzades, precàries i vulnerables.
Quin paper té l’urbanisme i el paisatgisme en la natura de proximitat?
En la nostra recerca també estudiem la “natura quotidiana”, és a dir, els espais verds que tenim al voltant de casa, als trajectes que fem cada dia o al barri, per entendre com els fem servir i quin impacte tenen en la salut mental i el benestar emocional. Hem fet aquesta anàlisi a Mataró i Sant Boi de Llobregat, i partim de la idea que la natura urbana millora la qualitat de vida. Tot i això, crec que aquests beneficis no depenen només de tenir més espais verds, sinó també de com es planifiquen. Per això alerto del risc de la gentrificació verda: si es creen zones verdes sense controlar el preu de l’habitatge, es pot acabar expulsant les persones amb menys recursos. Per mi, cal pensar en un urbanisme que combini els beneficis ambientals amb l’equitat social.
Heu detectat diferències regionals als casos d’estudi del Green Me a Europa?
Encara no tenim resultats definitius, però la idea és comparar ciutats denses i compactes com Mataró i Sant Boi de Llobregat amb altres de Suècia, Regne Unit o Itàlia per veure com afecta la presència de natura urbana. Tot i això, crec que la gentrificació verda no és un fenomen exclusiu d’un tipus concret de ciutat, sinó que pot aparèixer a qualsevol lloc quan la millora de la qualitat de vida d’un barri no va acompanyada de mesures d’equitat. Si els espais verds estiguessin distribuïts de manera homogènia i accessible arreu de la ciutat, aquestes desigualtats probablement serien menors; però quan la natura es concentra en determinades zones, pot acabar fent augmentar el valor de l’habitatge i generar exclusió.
Quines dificultats i reticències trobeu per implementar i escalar les teràpies basades en la natura dins del sistema sanitari?
Quan vam començar el projecte, vam analitzar la situació del binomi natura i salut a tota la província de Barcelona a partir d’entrevistes amb professionals sanitaris, administracions públiques, representants de la Generalitat de Catalunya i persones que impulsen teràpies basades en la natura. La principal barrera que vam detectar va ser econòmica: manca de finançament i de recursos per consolidar aquests programes. A més, dins del sistema sanitari hi ha certa inseguretat entre els professionals perquè aquestes teràpies encara no estan prou estandarditzades. Molts sanitaris no dubten dels beneficis de la natura, però no tenen clar com prescriure-la: quina “dosi” és adequada, durant quant de temps, amb quina freqüència o per a quin tipus de pacient.
També vam veure que, dins de la prescripció social, les activitats comunitàries tenen més acceptació perquè es considera que socialitzar ja aporta beneficis evidents al benestar emocional. En canvi, quan es parla específicament de teràpies de natura, apareixen més dubtes. Hi ha preguntes sobre quantes sessions calen, si han de ser guiades, qui les hauria de conduir o si qualsevol activitat a l’aire lliure és útil. La sensació general és que encara falta orientació i criteris compartits per integrar aquestes pràctiques amb confiança dins del sistema de salut.
Què expliquen les persones que han participat?
Els primers resultats del projecte són molt positius: les persones participants valoren molt bé les teràpies basades en la natura i expliquen que els aporten tranquil·litat i benestar. L’estudi s’està fent mitjançant un assaig clínic randomitzat, comparant un grup que participa en aquestes activitats amb un altre que rep el tractament habitual. Tot i que encara cal obtenir més evidència per poder estendre aquestes pràctiques, les experiències recollides fins ara són molt favorables. El projecte no crea programes nous, sinó que avalua iniciatives que ja funcionen dins del sistema sanitari, com les del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i el Centre de Dia de Salut Mental del Consorci Sanitari del Maresme, on les persones usuàries participen, entre altres activitats, en un hort terapèutic situat a prop de l’hospital.
Quin paper pot jugar recuperar el vincle amb la natura en una societat cada cop més estressada i amb més problemes de salut mental? I quin paper hauria de tenir la Taula Salut i Natura?
Recuperar la connexió amb la natura pot ser una eina important per millorar la salut mental, però no es pot entendre com una solució aïllada. Els problemes de salut mental tenen causes estructurals i, si només apostem per les teràpies basades en la natura, estarem posant “tiretes” sense abordar l’origen del problema. Aquestes teràpies poden aportar benestar i també servir per generar evidència que permeti impulsar un model social i sanitari més connectat amb la natura.
Pel que fa a la Taula Salut i Natura, és un espai molt valuós perquè reuneix investigadors, administracions, entitats i col·lectius que treballen sobre el terreny. Això permet compartir coneixement, detectar necessitats reals, coordinar millor la recerca i posar les eines científiques al servei dels problemes del territori. També ajuda a defensar els espais naturals i a entendre que salut i natura no són àmbits separats, sinó parts d’un mateix sistema.
Què li demanaries a la Taula Salut i Natura?
Li demanaria que continuï sent un altaveu de la recerca i que no deixi de banda aquest aspecte. És important que la recerca no es separi de la pràctica ni de la societat, sinó que estigui connectada amb el que fan els altres actors i amb les necessitats reals del territori. La recerca ha de formar part del procés de manera integrada, com una eina al servei de la societat, i no quedar apartada en una “bombolla” intel·lectual.
