Els dies 7 i 8 de novembre Tortosa va acollir la 3ª Trobada de la Taula de Salut i Natura de Catalunya, esdevenint un fòrum amb més de 130 participants que van compartir coneixements i estratègies per potenciar projectes que vinculin la salut de les persones amb la del medi ambient.
Els conceptes One Health, prescripció social, renaturalització de les ciutats i treball col·laboratiu protagonitzen la benvinguda institucional.
Va inaugurar la jornada Jordi Jordan, alcalde de Tortosa, recordant la idea central de la trobada: la interrelació entre salut i natura. Va destacar el context privilegiat del territori, amb els Parcs Naturals dels Ports i del Delta de l’Ebre, però també els reptes que afronta, com el canvi climàtic, la regressió del Delta, els incendis, les espècies invasores i la pèrdua de biodiversitat, i va subratllar la rellevància de poder parlar des d’aquí a tot Catalunya d’aquesta connexió. Jordan va posar èmfasi en la col·laboració transversal entre recerca, administració i empreses, recordant que si no es treballa conjuntament no es poden impulsar projectes que millorin la vida de les persones, i va encoratjar a compartir experiències i sinergies per inspirar futures iniciatives que afavoreixin la salut i la natura.
Albert Montcada, subdirector general de Promoció de la Salut de la Generalitat de Catalunya, va destacar que el binomi salut i natura s’ha de llegir de manera bidireccional: la natura influeix en la salut, i la societat ha de preservar la natura per garantir-la, emmarcant aquesta perspectiva dins del concepte One Health. Va recordar l’experiència traumàtica recent de la pandèmia com a exemple de la necessitat de preparar-nos per futurs reptes, i va subratllar que el Govern català està alineat amb els ODS i l’Agenda 2030, amb especial èmfasi en els objectius que connecten directament salut i natura, així com en el 17, dedicat a les aliances, de les que les Taules de Salut i Natura són un clar exemple. Montcada va tancar la seva intervenció assenyalant la necessitat de naturalitzar les ciutats, ja que el 70% de la població catalana viu en àmbits urbans, i va manifestar el compromís de la secretaria de Salut Pública de donar suport a aquestes iniciatives per apropar la natura a tots els ciutadans.
La doctora Georgina Casanova, infermera i subdirectora del campus de la URV Terres de L’Ebre, va posar de relleu que la salut va més enllà del cos, reclamant una mirada més humana i integral. Va subratllar que jornades com aquesta recorden que tenir cura de la natura és tenir cura de la salut i que és possible teixir aliances entre diferents sectors, les quals enriqueixen la feina i impulsen la transformació social. Al mateix temps, va remarcar el compromís de la URV com a espai obert a la societat, disposada a acollir experiències, projectes i sinergies que promoguin la salut i el benestar comunitari.
La doctora Maria Dolors Burjales, Degana de la Facultat d’Infermeria de la URV, va destacar la mirada integral i integradora de la salut, que inclou aspectes físics, emocionals, socials i espirituals, amb especial atenció al pacient i al seu benestar global. Va posar en relleu el paper fonamental de la prescripció social de la salut, reconeguda com a eina eficaç per millorar l’estat físic, reduir l’aïllament social, la soledat no desitjada i l’excés de medicalització, i el rol clau de les infermeres comunitàries com a prescriptores d’actius relacionats amb la salut. Burjales va assenyalar la necessitat de ser conscients dels reptes actuals, com l’augment de depressió i ansietat en estudiants, i la importància de crear espais blaus i zones de suport emocional als campus. Amb entusiasme, va recomanar les sortides a la natura, com els Ports, el bany de bosc o els passejos amb llagut pel riu, que aporten sensacions beneficioses i contribueixen directament al benestar integral.
Finalment Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica de la Generalitat, va expressar la seva satisfacció per la gran assistència a la trobada i va subratllar que, com a espècie, els humans hem evolucionat i viscut durant generacions en contacte amb la natura, la qual cosa explica la seva influència beneficiosa sobre la salut. Va destacar els esforços del Govern per impulsar la Agència de la Natura i va felicitar per la cooperació entre departaments i entitats, promoguda des de la Taula de Salut i Natura, com un exemple de col·laboració intersectorial. Sargatal va recordar el concepte dels canaris dels miners, assenyalant que les espècies actuen com a alertes de l’estat de la biodiversitat i de la salut ambiental, i va posar en relleu la capacitat seductora i educativa de la natura, il·lustrada amb l’experiència d’una cria de cigonya que el seguia durant la seva etapa al Parc Natural del Aiguamolls de l’Empordà, per concloure destacant, també, la felicitat que genera observar els ocells o gaudir de banys de bosc i de rius, reforçant així la connexió entre natura i benestar.
Un any de feina i la materialització del Mapa d’Actius
Després de les intervencions institucionals, Pilar Vendrell, del Servei d’Educació Ambiental i Ús Públic, va destacar l’activitat de la Taula de Salut i Natura de Catalunya, que consta ja de 326 persones i 209 organitzacions implicades. Al llarg del darrer any s’ha participat en 62 actes i s’han difós 109 iniciatives al mapa del web. Va subratllar la importància de materialitzar projectes concrets a les Taules territorials i temàtiques, així com de la incidència política a través de trobades amb conselleres i visites al Parlament. A continuació, Pilar Sala, del Departament de Salut, va presentar el mapa de la Taula i el vincle amb el mapa d’actius del Departament de Salut, destacant la necessitat d’integrar-los i fomentar la participació activa dels actors implicats. Va ressaltar l’objectiu d’aconseguir un llenguatge comú. Va convidar a collir l’oportunitat d’integrar les diverses les accions de renaturalització que estan duent a terme els municipis per recomanar els actius naturals, així com fer servir la taula com a marc on compartir metodologies i contactes. Va recordar la necessitat de basar-se sempre en l’evidència científica, així com de tenir present l’equitat, la interseccionalitat i els possibles eixos de desigualtat. Va concloure convidant a compartir nous projectes al web de la Taula.
El dinamisme de les Taules territorial i temàtiques
El 2025 ha significat un avenç en la feina de les Taules de Girona i de les Terres de l’Ebre, com es va intuir en l’anterior trobada anual, i conclou, a més a més, amb l’anunci de la Taula de Terres de Lleida i Pirineu. D’altra banda la Taula temàtica dedicada a la infància, adolescència i joventut ha treballat en la difusió de la Guia.
Anna Crous va presentar oficialment la Taula Salut i Natura de les comarques gironines, inaugurada durant la Setmana de la Natura Urbana de Girona el juny del 2025, i que compta amb una Secretaria Tècnica assumida per la Fundació Girona Regió del Coneixement, en continuïtat amb la feina de la Càtedra de Salut i la Càtedra de Patrimoni Natural. Va destacar la mirada aportada vers la la Salut Blava i la implicació d’hospitals i Parcs Naturals —amb l’Hospital d’Olot i el PN de la Garrotxa ja implicats, i aviat també el PN del Cap de Creus i els Aiguamolls—, així com la participació d’entitats del territori com Selvans, Silene, Batec Natura i la delegació de Girona del Col·legi de Psicologia de Catalunya Girona. En el seu mapatge d’actors volen evitar duplicitats i per això aprofiten projectes existents, com el POCTEFA de Som Mar, raó pel qual, a més a més, la Taula s’ha obert a la Catalunya Nord. Va remarcar la importància de criteris clars per donar visibilitat a iniciatives que aportin regeneració del territori —no només conservació—, que generin evidència científica i una nova narrativa sobre la relació persones-natura. També va subratllar el valor de recollir testimonis i dades qualitatives, de la necessitat de qüestionaris de valoració de les activitats homologables, així com de les oportunitats d’emmarcar projectes recerca amb suport universitari. Com a següents passos, avançà la definició d’estratègies, grups de treball, un pla d’acció i nous actes propis, anunciant la pròxima jornada Salut i Mar, que tindrà lloc el 28 de novembre a Llançà.
Pere Josep Jiménez, de l’Associació L’Aube, va presentar la Taula de Salut i Natura de les Terres de l’Ebre destacant que el territori és, a més a més, Reserva de la Biosfera des del 2013, per la seva natura excepcional on conflueixen riu, muntanya i delta, amb espais com el Parc Natural dels Ports, el del Delta de l’Ebre i altres enclavaments d’alt valor ecològic. Va agrair l’acollida de fa un any a Girona, on es van expressar les ganes d’impulsar la Taula i de coordinar una trobada amb Salut, els parcs naturals i el món rural, reclamant així el paper del món rural, i notant, per exemple, el valor significatiu de la connexió amb la natura a través de les oliveres mil·lenàries, símbol d’arrelament i benestar. El representant de Salut Terres de l’Ebre va subratllar novament l’estratègia One Health, i va recordar els beneficis descrits d’apropar-se a la natura: des de l’augment de l’activitat física a la millora del benestar emocional, a la reducció de la medicalització i també a la contribució a disminuir les desigualtats socials, ja, a priori, que és un recurs accessible i gratuït per a tothom.
Yolanda Rubio, del Servei de Salut Pública a Lleida i Alt Pirineu-Aran, va anunciar en primícia la recent creació de la Taula de Salut i Natura de l’Alt Pirineu i Aran, agraint la inspiració que havien suposat les altres taules i destacant la gran potencialitat d’aplicar el model al seu territori, plenament immers en la natura. Va explicar que han iniciat a identificar els actors clau i han fet una primera reunió informativa a Tremp. En revisar el mapa d’iniciatives, van constatar que moltes de les del seu territori no hi figuraven, cosa que va posar de relleu la necessitat de donar visibilitat a les iniciatives existents i posar-les en contacte per generar xarxes i sinergies, apropant els àmbits de salut i natura que sovint treballen de manera separada. Pròximament tenen previstconstituir formalment la Taula i definir la Secretaria Tècnica.
Irene Cervera va presentar la Taula de Salut i Natura per la Infància, Adolescència i Joventut, una iniciativa que és transversal al territori que es defineix per la seva temàtica dirigida a un col·lectiu concret. Va néixer el 2023, impulsada per la SCEA i dinamitzada amb el suport de la XCN i del Departament de Territori, aglutinant diferents professionals. El 2024 es va elaborar i publicar la Guia per a promoure el binomi salut i natura en la infància, adolescència i joventut, que al llarg del 2025 s’ha estat difonent. Ofereix un marc teòric, recomanacions pràctiques i aspectes clau a tenir en compte, així com un recull d’iniciatives identificades segons els nivells d’intervenció. Aquesta classificació, representada gràficament, dona resposta a l’objectiu que es busca en cada cas, i descriu un ventall de possibilitats que van des de passar més temps a la natura, fomentar la connexió amb l’entorn, fins a buscar tractament terapèutic. La guia proposa també mesures com naturalitzar patis, potenciar l’educació ambiental, augmentar el temps a l’aire lliure, amb projectes i entitats classificats segons el nivell d’intervenció en que treballen. La Guia s’ha difós en nombroses jornades, des dels àmbits de Pediatria, Psicologia i Educació Ambiental, fins a les recents jornades de renaturalització de patis escolars. Des de la Taula SIN_IAJ es convida a incloure noves experiències tant al mapa de la Taula SIN com al mapa de la SCEA. El grup motor de la Taula continua treballant, oferint formacions i participant en fòrums per consolidar i ampliar aquesta xarxa
Ponència Internacional de Pete Rawcliffe de Nature Scot – Nadar Alba
“Tothom necessita bellesa així com pa, llocs per jugar i per pregar, on la natura pugui curar i donar força al cos i a l’ànima”: amb aquesta citació de John Muir, naturalista escocès-americà creador de la idea dels parcs naturals, el també escocès Pete Rawcliffe, responsable del programa “Persones i Llocs” de NatureScot, referent del programa d’Emergència Climàtica i Sostenibilitat del Sistema de Salut Escocès i president de la Comissió “Parcs Sans, Persones Sanes” de la Federació Europarc, va iniciar la seva ponència.
Va explicar com, a partir de les dades Informe anual del Cap de Servei Mèdic d’Escòcia, s’havia identificat que la salut de la població escocesa estava empitjorant i les desigualtats en salut estan augmentant. Es va preveure un increment del 21% de les malalties que es poden prevenir així com la incidència de la crisi climàtica com a emergència de salut pública, motiu pel qual es van prendre mesures urgents per protegir el planeta. En base a aquests motius van ser benvingudes propstes de creació d’un Parc Nacional a Escòcia, tenint en compte els beneficis combinats tan per a la població com per al planeta.
Amb aquesta visió Pete Rawcliffe va presentar l’àmplia experiència escocesa, que va des de promoure l’anomenat “Green exercice” al programa Our Natural Health Service (Scotlands Outdoors), vinculant-se amb l’Estratègia Clima escocesa, que té en compte un paisatge complex i multitud de coparticipants. Explica com està estructurat el programa, i el Vincle entre Public Health i Health & Social Care, amb propostes dedicades tan a la ciutadania en general com a persones amb necessitats específiques, i amb un ventall d’accions que van des de l’augment del contacte diari amb la natura, a través del lleure, les activitats recreatives o voluntariat ambiental, a la promoció d’iniciatives de salut basades en la natura, com les caminades de salut, l’exercici verd o les accions comunitàries en la natura, a intervencions terapèutiques de salut i socials.
Tot el programa es basa en la informació i evidència científica, requereix intervencions estratègiques, infraestructura verda, espais verds del mateix sistema de salut, aliances de Salut Verda, una bona comunicació i un marc d’avaluació.
Entre els principals assoliments aconseguits, va destacar la integració de polítiques, amb la consigna “més salut en les polítiques ambientals i més natura en les polítiques sanitàries”, i també el treball en col·laboració intersectorial efectiu, del qual destaca l’interès a aconseguir col·laboracions reduïdes però profundes. També va destacar les accions tangibles com la Creació d’espais, demostrant el valor dels espais verds i la infraestructura verda i desenvolupant estratègies i polítiques d’espai obert, d’ Espais verds del Sistema de Salut, incloent-hi el mapatge d’espais, projectes demostratius, i l’avaluació del seu ús i valor, i les accions de Salut verda, en forma de proves pilot d’Aliances de Salut Verda (GHPs), amb les que s’ha establert una xarxa d’aprenentatge i un nou marc especialitzat en salut verda.
Amb una inversió en infraestructura verda de 337 milions de lliures van aconseguir executar 12 projectes d’infraestructura verda, 19 de participació comunitària, tots dins de zones urbanes d’entre les més desafavorides d’Escòcia, aconseguint crear 200 hectàrees d’espais verds, i recuperant l’ús públic de més de 32 hectàrees de terrenys abandonats. Amb el projecte demostratiu espais verds del Sistema Nacional de Salut van aconseguir 46 hectàrees de bosc, 11.000 arbres, passejos, parcs, jardins terapèutics, 20 km de camins millorats, 3,2 km de rutes accessibles per a totes les capacitats i 50 noves àrees d’estada i descans. Han cartografiat 1572 hectàrees d’espais verds del Sistema Nacional de Salut, (que consta ara d’un el 52% de les seves propietats com a verdes), i calculen una millora salut i benestar quantificable en aproximadament un 3% de l’esperança de vida.
A través del sistema de treball de les “Aliances de Salut Verda “(Green Health Partnership) promouen l’enfocament de sistema integral en la salut a Escòcia, i han aconseguit generar gairebé 550 oportunitats d’activitats de salut verda, implicant més d’11.500 professionals de salut i serveis socials i gairebé 8.000 professionals vinculats a la natura, i establint 63 circuits de derivació. L’avaluació final va destacar la necessitat de finançament més estable, una millor integració en els sistemes de derivació i dades, i una comprensió més completa dels costos i beneficis respecte als models convencionals de salut. Paral·lelament, s’estan desplegant iniciatives similars arreu d’Escòcia, així com la creació d’una xarxa d’aprenentatge i el desenvolupament d’un marc de política i pràctica en salut verda.
Va presentar com a aprenentatges claus i reptes futurs la necessitat d’incrementar la sinergia política davant la crisi vinculada a clima, natura i salut, així com de disposar d’un marc conceptual que doni suport tant a les polítiques com a la pràctica. Establir un vincle clar amb les prioritats de salut i fomentar aliances intersectorials amb socis locals i nacionals, aprofitant els actius existents, com llocs i activitats. També va destacar la importància de comptar amb “persones referents, nacionals i locals, tan individuals com organitzacions, especialment del sector de la salut, així com el paper clau dels projectes pilot i demostratius, intentant que tinguin horitzons de més de cinc anys. Finalment, va remarcar la necessitat de justificar la integració i el finançament d’aquestes iniciatives mitjançant un seguiment i avaluació rigorosos.
Coneixent experiències locals
L’Aube i la Fundació Pere Mata : Teixint comunitat entre salut mental i natura
Les dues entitats presenten la seva col·laboració a través del programa Hospitalitat i Natura, una iniciativa que uneix salut mental, natura i comunitat. Ismael Bentieb va presentar l’Aube, entitat socioambiental fundada el 2021 que impulsa projectes de conservació i d’impacte social, com ara tallers de salut i natura, dels que en destaca la diferència dels d’educació ambiental, en quant a experiències sensorials amb objectius terapèutics. També realitzen accions de renaturalització en centres sociosanitaris, formacions especialitzades i voluntariat socioambiental, generant connexions entre realitats del territori que sovint no es coneixen entre elles. En aquest marc, col·labora amb el Servei de Rehabilitació Comunitària de la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre, que acompanya persones amb patologia psiquiàtrica complexa i crònica, adolescents i joves a partir de 16 anys, mitjançant programes orientats a reforçar habilitats, xarxes de suport i participació comunitària. La col·laboració es tradueix en tallers mensuals i grups reduïts, tant de Salut i Natura com de voluntariat socioambiental, que ofereixen opcions adaptades a les preferències dels usuaris i contribueixen a millorar el seu benestar, autonomia i vinculació amb l’entorn.
El Parc Natural com a catalitzador de Salut i Natura
Quan arribes al Parc Natural dels Ports és com quan el mòbil es connecta automàticament al wifi de casa: sense adonar-te’n, entres en sintonia amb la natura salvatge, abrupta i immensa del territori. Així va iniciar la seva presentació Josep Maria Forcadell, del PN des Ports. Aquest espai protegit des del 1992 i integrat a la Xarxa Natura 2000 des del 2006, s’ha convertit en un veritable catalitzador de salut i natura, després que diverses iniciatives hi truquessin a la porta: Selvans, que va identificar els seus boscos madurs com un espai òptim per a teràpia forestal; projectes com Ports Experience d’Albert Bajet o l’espai de psicologia Nakupenda de Txell Prades; i propostes acadèmiques de la URV, com el projecte de Wellbeing i Turisme o la recerca d’Alba Font. Aquest degoteig d’interpel·lacions ha portat el Parc a implicar-se activament i a desenvolupar un programa propi, aprofitant la xarxa d’itineraris existent: han creat un itinerari d’accés universal, rutes saludables i recorreguts forestals i terapèutics, amb cartelleria i projectes ja redactats. Tot plegat configura un espai on, de manera coordinada, es pugui prescriure natura i on els professionals de la salut puguin orientar cada pacient cap al lloc més adequat per al seu benestar.
Treball actiu en la comunitat Salut i Natura
El matí va continuar a través de la feina activa que va presentar Mathieu Durrande: es van dur a terme dinàmiques al voltant de conceptes com narrativa, de la definició de les activitats de salut i natura, de les formacions requerides, tan en el cas de personal sanitari com de les guiatges, i estratègies per fomentar un model de prescripció i recomanació de natura a Catalunya. Van aflorar nombrosos conceptes, que seran elaborats i compartits i guiaran la feina futura de la Taula de Salut i Natura. Algunes de les reflexions van centrar-se en la necessitat d’estabilir una metodología estandarizada, que inclogui tanmateix , la ideació de propostes específiques per a cada perfil de pacient, deixant espai per les experiències individualitzades i a un bon acompanyament personalitzat als pacients i personal sanitari; en la necessitat d’una bona coneixença de l’entorn natural i d’una perspectiva de la salut des de una visió integradora, o la necessitat de voluntat política per dotar els projectes de continuïtat.
El Bosc dels Projectes
Després de dinar els jardins de la URV van allotjar la passejada pel “Bosc del Projectes” . En un entorn natural es van poder conèixer 15 experiències de Salut i Natura, presentades al tronc de cada arbre. Tothom va poder llegir els projectes, plantejar qüestions i compartir explicacions. Es van exposar el Projecte GreenME (UAB i UOC), l’experiència de Diputació de Barcelona, CAPI (Centre d’Atenció Primària Integral) Baix a Mar, Institut Baix a Mar de Vilanova, L’Hort de la Sínia, l Espai de Natura i Benestar, NAKUPENDA Psicologia i Educació Emocional amb Ariadna Casas del GT Motor NIAT del COPC, el projecte Desperta, art i natura (associació animal latitude) i Les trenades; Xavi Saragossa, facilitador d’Ecoteràpia; l’Associació Batec Natura; l’Associació de guies interpretadors del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici , i les propostes de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) del Departament de Salut i del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica Generalitat de Catalunya.
Cloenda d’una jornada de feina intensa
El tancament, en una gran rotllana entre els arbres, a càrrec d’Anna Estella del Departament de Transició Ecològica de la Generalitat i d’Anna Bocio, de l’Agència de Salut Pública al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre que van celebrar densitat de projectes i reflexions que s’han pogut compartir al llarg del dia així com la idoneïtat de l’emplaçament, en la natura, per concloure la jornada dedicada a aquesta temàtica.
Immersió al territori dissabte al matí
Dissabte 8 de novembre matí va ser una immersió directa al territori, amb diverses sortides per conèixer en primera persona els projectes de Salut i Natura. Cada visita va permetre experimentar les iniciatives en acció, descobrir com es connecta la natura amb el benestar i interactuar amb professionals i participants, tot recorrent espais emblemàtics del riu, el delta i la muntanya. Va ser una oportunitat per observar, sentir i comprendre com els projectes impacten en les persones i en el medi, combinant aprenentatge, experiència sensorial i connexió amb l’entorn natural.
A l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre es van descobrir els itineraris sensorials i zones de tallers de Salut i Natura guiades per professionals sanitaris, i un taller demostratiu a l’Illa de l’Aubadera, on es mostren les activitats desenvolupades amb els diferents col·lectius.
Al Parc Natural del Delta de l’Ebre es va gaudir d’una visita als Ullals de Baltasar, amb dues activitats complementàries: una sessió de moviment per integrar cos, art i natura amb Meme Liuna, i una activitat de connexió amb la vibració de la natura mitjançant una sessió de Naad Ioga al Sol, guiada per Rosa del Delta, que promou el benestar físic i emocional.
Al Parc Natural dels Ports es va poder experimentar un un bany de bosc a la Cova Avellanes amb Les Roques Natura, o ioga a la natura a Horta de Sant Joan amb Naturalmente Ioga.
Mentre que a Riet Vell, Delta de l’Ebre, es va poder experimentar una caminada sensorial entre els arrossars de la reserva ornitològica, fins arribar a l’observatori, on els participants van poder gaudir de l’observació d’ocells presents a la llacuna amb la guia de SEO/BirdLife.
