Conversem amb Mayte Serrat, doctora en fisioteràpia i psicología, pionera a integrar la natura com a espai terapèutic per al dolor crònic.
Amb una sòlida trajectòria en neurociència i un enfocament biopsicosocial del dolor crònic, la Dra. Serrat ens explica com la seva passió per la muntanya l’ha portat a explorar els beneficis terapèutics de la natura per a pacients amb fibromiàlgia i altres sensibilitzacions cròniques. És la responsable de la innovadora teràpia “Fibrowalk” a l’Hospital Vall d’Hebron. Alhora, ens comparteix el seu compromís per impulsar l’accés a la natura com a recurs de salut, així com els reptes i les oportunitats d’integrar aquest enfocament dins del sistema sanitari públic.
En els últims anys, la investigació ha mostrat una connexió més clara entre la salut i la natura. Com vas iniciar-te en aquesta visió i què va inspirar la teva recerca en aquest àmbit?
Sempre he sigut una gran aficionada a la muntanya; he fet també expedicions a l’Aconcagua, al Kilimanjaro, a l’Himàlaia i als Andes. Quan vaig començar el meu doctorat, em vaig centrar a analitzar l’impacte de les Teràpies d’Aventura i la Teràpia d’Activitats a la Natura per a pacients amb fibromiàlgia. Això em va portar a desenvolupar una teràpia efectiva, la “Fibrowalk“, que combina l’educació en neurociència del dolor, l‘exercici físic terapèutic, la teràpia conductual i el mindfulness. Aquesta teràpia la duem a terme des de l’Hospital de Vall d’Hebron al Parc del Cargol, proper a l’hospital, amb resultats que van ser molt positius.
També ets presidenta de CIM Project. Pots explicar-nos una mica més sobre aquest projecte i el seu propòsit?
CIM Project va néixer com una resposta a les persones que, després de seguir el tractament, buscaven una continuïtat. És una iniciativa oberta a tothom, tant a persones sanes com a persones amb malaltia o discapacitat. Som una associació, membre de la FEEC, que organitzem sortides en la natura inclusives. Hem fet cims de 3.000 metres, i el nostre pròxim gran repte, aquest novembre, és arribar al camp base de l’Everest amb 30 expedicionaris i periodistes. L’objectiu és, d’una banda, fer possible la inclusió, i, de l’altra, també fer visible com sovint les persones amb dolors crònics han estat mal ateses, destacant com la natura pot ajudar-nos a millorar.
Has mencionat que la teva activitat se centra en l’abordatge biopsicosocial del dolor crònic. Quins beneficis ofereixen les activitats a la natura per aquests pacients?
L’impacte és notable. Les activitats a la natura, com el senderisme o la marxa nòrdica, milloren molt l’adherència dels pacients al tractament; la gent vol participar-hi per la mateixa experiència de ser a l’aire lliure. Hem comprovat que milloren en dolor, fatiga, impacte de la malaltia, ansietat, depressió i kinesofòbia. Les activitats a la natura aporten beneficis per se, però en alguns casos un terapeuta és necessari per guiar-ne l’impacte en el procés de recuperació.
Com ha reaccionat el sector sanitari a la teva metodologia? Quina és la resposta dels pacients?
Inicialment, els pacients venien per l’experiència de la natura, i això va facilitar molt l’adherència. Des de l’Hospital Vall d’Hebron van acceptar i valorar positivament la teràpia, i ara ja està estesa a altres centres de salut. A final de novembre, presentarem el sistema “Fibrowalk”. Els professionals rebran materials específics per poder implementar aquesta teràpia, amb el suport de CatSalut i l’ICS. Així que es podrà començar a aplicar a diferents centres d’atenció primària.
Quins són els principals obstacles per integrar les teràpies a la natura en el sistema públic?
El principal repte és establir la responsabilitat civil per les activitats a la natura i garantir les assegurances. Des del Col·legi de Psicòlogia i la Diputació de Barcelona estan treballant conjuntament per donar una solució.
Paradoxalment de vegades per les teràpies basades en la natura és complicat trobar suport, tot i l’evidència científica dels seus beneficis per a la salut, precisament perquè estan fora del circuit i la lògica de la indústria farmacèutica, i per això no reben tanta publicitat ni finançament.
Si poguessis demanar una acció específica als polítics, quina seria?
Establir els parcs naturals com a espais terapèutics accessibles i ben regulats. Hem de garantir l’accessibilitat a aquests espais per a tothom, sense massificació. A més, cal conscienciació sobre el respecte mutu entre natura i persones. I desenvolupar els programes de “prescripció verda” i “prescripció blava”.
Quin paper té la Taula Salut i Natura, i què esperes d’aquesta iniciativa?
La Taula Salut i Natura fa una gran tasca de difusió i coordinació i impulsar sinergies. És una feina constant que requereix temps i dedicació. El nostre objectiu és crear sinergies amb altres entitats per arribar a més persones. Els CAPS de Barcelona ja fan sessions de marxa nòrdica en parcs urbans, i nosaltres a CIM també oferim activitats com banys de bosc, mindfulness i senderisme.
Hi ha alguna iniciativa específica que t’agradaria veure implementada?
M’encantaria veure més projectes bidireccionals, on les persones aprenguin a respectar la natura mentre gaudeixen dels seus beneficis. Actualment, treballem en un Erasmus+ de muntanya inclusiva que fomenta l’accessibilitat i la formació dels tècnics perquè puguin atendre totes les persones. També volem expandir l’ús de la natura com a espai per la docència, des de les escoles a la universitat. La nostra idea és que la natura no ha de ser un lloc llunyà, sinó un recurs proper i accessible.