Parlem amb Carolyn Daher, especialista en salut pública i coordinadora de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut al centre de recerca Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).
Des de fa uns anys les recerques al voltant del vincle entre salut i natura s’han anat extenent. Què va inspirar la teva recerca sobre la relació entre la salut i la natura?
Em vaig especialitzar en salut pública a la Johns Hopkins Bloomberg, i vaig treballar durant anys en salut pública comunitària als Estats Units, Europa, Amèrica Latina i Àfrica. Això implica una mirada a la salut des del punt de vista comunitari i poblacional, enfocada a trobar solucions fora del sistema sanitari, sistema que, de tota manera, ha d’estar connectat i no es pot deixar de banda. Atès que la salut en gran part està determinada per molts contextos fora dels nostres sistemes de salut, hem de treballar la salut des de moltes altres disciplines.
De vegades en salut pública s’implementen decisions pròpies d’altres contextos i zones geogràfiques, però que no estan basades en l’evidència en el lloc d’implementació. D’altra banda, també passa que es genera una recerca i un coneixement que no arriba als gestors. Arran de la meva trajectòria i com a especialista en salut pública, em vaig incorporar a ISGlobal amb la missió de fer possible aquesta transmissió i aplicació de coneixement.
Conceptualment, cal dir que gran part dels estudis de salut pública s’havien centrat tradicionalment en les exposicions ambientals que tenen un efecte negatiu en la salut, com per exemple les contaminacions. Però sempre ha existit una intuïció sobre els efectes ambientals positius, com la presència d’àrees verdes i natura: des de fa uns anys també es fan recerques per aportar les evidències científiques d’aquests impactes positius. Focalitzar-se en els impactes negatius transmet a la societat la idea d’un problema més, i no una solució. En canvi, quan posem la mirada també en els efectes positius de la natura, estem aportant solucions!
Hem constatat que el paper de la natura en la ciutat ha estat poc valorat, si bé, com deia abans, és realment intuïtiu per a la majoria de persones. Per fer un reconeixement necessitem dades i evidències, i en això estem treballant.
Finalment, crec que també hem de visibilitzar un fet: que cal prendre consciència que la salut, i sobretot la mala salut, és un cost econòmic molt elevat per la societat.
Hi ha un canvi en la mirada de la natura en la ciutat?
Ha sigut molt important consolidar les evidències, entendre i explicar que el verd aporta beneficis, sobretot en els contextos urbans. I també notar, i fer notar, que hi ha encara una distribució del verd molt poc adequada: fins i tot en ciutats que poden semblar verdes, sabem que una gran part de la població no té accés al verd.
A alguns col·lectius, com els paisatgististes, els hi pot semblar que parlem de conceptes molt evidents, però si mirem al nostre voltant veurem que encara no ho són, d’evidents: encara veiem consolidades tendències en el disseny de les ciutats molt allunyades de la natura: pavimentacions segellades, podes molts acusades en la vegetació, fins i tot hi ha àrees de la ciutat on és impossible trobar una fulla al carrer mentre camines. No és només que manquin espais verds, sinó que també manca una política diferent en la gestió del verd, per exemple amb podes més lleugeres, sòls naturals, amb cobertura de fulles…
A més, hem comprovat que, a les ciutats, es pot viure sense cap contacte amb la natura, fins i tot en les que tenen parcs.
Per tots aquests motius, considerem que un dels camps on cal treballar molt és la planificació urbana, i des de ISGlobal treballem per establir aquesta connexió entre ciència i planificació. Perquè es puguin prendre decisions basades en la ciència.
En el cas de la medicina clínica veiem com les evidències de la recerca es traslladen a la pràctica, a través del sistema sanitari. Però en les altres disciplines que impacten sobre la salut, en canvi, manca el canal directe entre la ciència i la implementació d’accions i mesures. Per això insistim que cal impulsar les actuacions en la salut des de des d’altres sectors, no només del sector sanitari més clínic, perquè aquest mai no podrà donar resposta a tots els reptes de benestar.
Tu coordines la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). En què consisteix?
Precisament en buscar i fomentar els enllaços entre la recerca i els àmbits que incideixen en la salut global. Des del programa de recerca “Clima, contaminació atmosfèrica, natura i salut urbana” ISGlobal participa en diversos estudis d’àmbit global, aportant les evidències de l’àrea de Barcelona o Catalunya.
Hem participat en estudis que analitzaven la relació entre natura urbana i activitat social, reducció de l’estrès, salut mental, envelliment actiu, infància, on es valoren paràmetres com la qualitat del son, la memòria, la motricitat…
Per exemple estem treballant en el projecte RECETAS (Testing Actions for Social Prescribing in Natural Spaces), on es fa un monitoratge de la prescripció social de natura contra la soledat no desitjada. L’estudi es realitza contemporàniament en ciutats de característiques diferents, a Europa, Amèrica del Sud i Austràlia.
Amb el projecte RESONATE també analitzem l’efecte que les teràpies basades en la natura tenen en la resiliència de les persones, tant en l’àmbit individual com comunitari. Amb aquesta recerca portem a persones amb síndrome metabòlica a fer passejades terapèutiques al llarg del litoral marítim, a Barcelona i al Prat de Llobregat.
També oferim suport alguns dels projectes urbans de renaturalització relacionats amb els Fons Next Generation, com el cas del projecte Viladecans 3-30-300.
Amb anterioritat vam participar en el REMEDHY, que examinava quines són les qualitats del barri que incideixen en la percepció que les persones tenen del lloc i les motiven a involucrar-se en aspectes estructurals dels seus barris que promouen la salut i el benestar.
A part, també ens dediquem a reunir recerques i evidències elaborades en altres centres de recerca sobre la importància dels espais naturals.
Els espais naturals donen resposta a activitat social, reducció de l’estrès, salut mental, al despertar del sentiment de meravella que estimula l’aprenentatge, la memòria, la qualitat del son, la motricitat … Cada col·lectiu té unes determinades necessitats, també amb relació al verd, i ens estem trobant que les ciutats no estan donant resposta.
Molts dels nostres estudis se centren en salut pública urbana per una qüestió poblacional, demogràfica i incidència de les recerques. Però als àmbits rurals la temàtica també interessa, tot i que allí hi ha uns reptes diferents de l’accés a la natura: per exemple amb la Diputació de Barcelona s’ha intentat analitzar l’efecte dels diferents ecosistemes i tipus de vegetació sobre la salut.
La natura en les ciutats esdevé doncs un factor decisiu?
Hi ha molts reptes per la salut pública en entorns urbans, relacionats amb el canvi climàtic, la contaminació de l’aire, la contaminació acústica, i també falta activitat física… Doncs veiem que per a tots aquests reptes la natura urbana juga un paper important: la presència de natura en les ciutats aporta beneficis ecosistèmics, incloent-hi els beneficis per la salut, tant la física com la social. D’una banda, amorteix directament la temperatura, fenomen que té una repercussió directa en la salut, ja que les onades de calor són una font important de malaltia i morts prematures. De l’altra, veiem com desencadena una sèrie de mecanisme socials: la natura urbana és oportunitat d’activitat física, de contacte social, de reducció de l’estrès, de millora de la salut mental, de la qualitat del són, …. S’han identificat beneficis en tots els col·lectius: en la memòria de la gent gran, els símptomes de la menopausa, la psicomotricitat dels infants.
Un estudi dut a terme a Portland va mostrar com la taxa de mortalitat prematura era molt menor entre les persones residents en carrers amb arbres, i sobre on tot allà on hi havia arbres més vells la gent viu més anys…
Fem estudis d’intervenció directa i altres d’anàlisi de dades. Per exemple tenim el rànquing de ciutats europees amb la xifra de suficient exposició al verd, i com està relacionat amb la mortalitat prematura. Si seguíssim les recomanacions de l’OMS calculem que podríem reduir la mortalitat prematura de 43.000 persones a l’any. Molta població no accedeix a la natura en el dia a dia!
Com han estat rebuts els resultats pels diversos públics?
Alguns estudis reben més atenció que altres, segons si els mitjans de comunicació ho recullen. Malauradament, produir l’evidència científica no és garantia que tingui un impacte.
En l’àmbit general la manera com circula la informació ha canviat molt en els darrers anys. La ciutadania llegeix sempre menys articles, i s’informa més amb vídeos curts i xarxes socials.
Els polítics i els gestors, a banda de les evidències, també han de tenir directrius clares, basades en la ciència, de com crear els canvis. Malauradament, estem veient com es creen debats públics polaritzats, es creen polèmiques. Sembla que hi ha alguns col·lectius interessats a generar controvèrsia. No està bé, fins i tot s’estan judicialitzant accions com posar arbres al carrer!
Com a ISGlobal intentem tenir projectes amb espais on poder generar canvis, per exemple introduint paràmetres de salut pública en el POUM.
Pel que fa a el món de la salut, actualment estan desbordats amb el model actual, i malauradament molts professionals poden dedicar poc temps a formació a la salut pública i a la salut preventiva, i per tant a incidir en els condicionants de salut. A hores d’ara hi ha poca formació al voltant dels determinants de salut. A poc a poc hi ha algun canvi i professionals amb sensibilitat. Ben aviat tinc prevista precisament una formació a la UPF.
Al món de l’urbanisme, el paisatgisme i l’arquitectura la temàtica de la natura urbana li és molt propera, però és important que incorporin la visió de la natura com a determinant de salut.
Per al sector de la conservació és important explicar aquests valors de la natura, però també evitar la hiperfrequentació en espais naturals protegits, per això és rellevant el missatge que la natura ha d’estar a tot arreu, ha de ser pròxima, i no ha de significar fer desplaçar grans quantitats de persones als parcs naturals.
I la ciutadania? Com expliquem la Salut Planetària?
La ciutadania ha d’estar informada. Cal entendre aviat el concepte de Salut Planetària i integrar-ho. Interioritzar que si no cuidem medi ambient no podem prosperar.
L’informe de Lancet de 2017 començava a parlar de Salut Planetària. Antigament, hi havia una confiança en la tecnologia, que sabem que arriba fins a on arriba: després de crisis múltiples hem descobert que la natura és el nostre gran aliat, i ho podem demostrar amb molts estudis.
La visió de la Salut Planetària és també una oportunitat de canvis i accions.Una oportunitat molt atractiva per donar millors condicions, i la comunitat pot accedir a aquests recursos. Ens indica que hem d’aconseguir incloure la salut en cada diferent col·lectiu.
Però hem de ser vigilants perquè les actuacions es facin amb uns determinats paràmetres. Per exemple: s’ha entès que cal transformar i renaturalitzar els entorns escolars, allà on els patis havien estat transformats en pistes de formigó. Però cal monitorar la qualitat de les intervencions: no pot ser que es construeixin pèrgoles no naturalitzades per fer ombra, sota de les quals acaba fent més calor. O en el cas dels banys de bosc, cal fugir pràctiques que es descontextualitzen: no es com prendre’s una pastilla, cal seguir unes pautes i uns criteris de qualitat.
Tampoc hem d’oblidar que, vinculades a la natura, en cada territori, també hi ha percepcions no necessàriament positives: inseguretat, perill, por d’animals, pobresa, brutícia…
Què li demanes a la Taula Salut i Natura?
La Taula pot promocionar els conceptes i estimular les accions. Crec que hem de resoldre les diferents maneres de treballar de cada sector per implementar els canvis. Hem estat molt centrats en el “que” més que en el com, i la Taula, al ser multisectorial, pot treballar molt bé el “com” implementar-los. La Taula de Salut i Natura ha d’ajudar a definir com aplicar els resultats de la recerca científica de manera pràctica.
Necessitem crear comunitats de pràctiques de diferents disciplines, amb un llenguatge comú, ja que de vegades des de cada sector fem servir diferents paraules per al mateix concepte o fem servir la mateixa paraula amb diferents significats.
Quina iniciativa t’agradaria veure implementar pròximament?
M’agradaria veure més finançament per projectes de transferència per poder unir l’evidència científica amb les aplicacions pràctiques. Seria molt interessant veure la implementació dels projectes Recetas, Resonate, i veure aflorar les oportunitats que han tingut molts municipis han tingut gràcies al Fons Next Generation.
També crec que hem de treballar molt en la implicació de la ciutadania. Donar importància a les comunitats, que han d’estar informades i participar. Una bona manera de fer-ho és amb la ciència ciutadana, i aquesta es pot fer de maneres diferents: aportant dades i també ser protagonistes del procés. Sempre sense pretendre que la ciència ciutadana substitueix les administracions. I viceversa no podem pretendre saber les necessitats de les persones sense parlar amb les persones.