Des de fa 5 anys, la Càtedra estudia de forma interdisciplinària la relació entre la salut dels ecosistemes marins, la salut de les persones i la prevenció i tractament de diferents malalties. La seva recerca assenyala que el mar és una font essencial d’aliments saludables, de salut física i mental i, alhora, de possibles nous medicaments, amb una biodiversitat marina que cal preservar per a les generacions actuals i futures.
La Càtedra Oceans i Salut Humana va ser creada el 2017 per la Universitat de Girona (UdG) i l’Ajuntament de Roses, i compta amb el patrocini de la Confraria de Pescadors de Roses i del Gremi de Peixaters de Catalunya.
La seva activitat es fonamenta en un camp d’estudi interdisciplinari i innovador per conèixer les relacions complexes que s’estableixen entre la conservació dels ecosistemes marins i la salut de les persones. Amb el lema la nostra salut depèn de la salut dels mars i oceans, té com a objectiu l’estudi de la conservació d’aquests ecosistemes, la promoció de la salut humana així com la prevenció i tractament de determinades malalties. Tres aspectes que sovint s’han tractat de manera independent, però que estan estretament relacionats.
Aborden, doncs, els ecosistemes marins des d’una perspectiva integral i col·laboren amb més de 50 experts de disciplines diferents com és la biologia marina o l’ecologia marina per a l’estudi dels recursos marins; l’oceanografia i la meteorologia per l’estudi de l’ambient marí, i la medicina, l’antropologia social o l’economia per a la recerca sobre la salut i benestar de les persones.
A més de l’àmbit acadèmic i de la recerca, el seu model de treball implica també a empreses del sector pesquer i turístic, agents socials com poden ser ONG ambientals o associacions de pacients així com experts no acadèmics com hospitals, CAPS o la mateixa administració.
Les iniciatives de la Càtedra s’inscriuen en l’Estratègia marítima de Catalunya 2030, en l’economia blava impulsada per la UE, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides i l’estratègia interdisciplinària de One Health per enfortir les relacions entre tots els àmbits que integren la salut humana, l’animal i el medi ambient.
3 línies de recerca
La Càtedra col·labora amb el grup de recerca de la Universitat de Girona SeaHealth, format per experts en medicina i biologia marina. Els estudis d’investigació que realitzen centrats en els beneficis que els ecosistemes marins aporten a la salut humana, es basen en 3 àmbits principals:
- Els beneficis de les activitats recreatives al mar sobre la salut física i mental
- Els organismes marins com a font de nous medicaments
- Els aliments saludables procedents del mar
Pel que fa a aliments saludables, dins la dieta mediterrània els recursos pesquers són una font de factors nutritius rellevants per a la salut de les persones. Per tant, des de la Càtedra per objectiu associar els recursos pesquers a la salut humana per alhora remarcar la necessitat de conservar-los i assegurar un sistema alimentari sostenible per a les generacions futures.
Un dels estudis que han endegat és el projecte Omega 3, que parteix de la premissa que el mar ens proporciona aliments saludables rics en àcids grassos omega-3 que contribueixen a prevenir o reduir el risc cardiovascular i a prevenir malalties com el càncer de mama, o a prevenir i tractar malalties mentals com són els trastorns psicòtics, la depressió o l’Alzheimer. O el projecte GALP Ecosistemes marins i càncer, amb el que han analitzat el contingut en Omega 3 dels peixos més pescats a la costa calana, que té un potencial protector contra el càncer. També el projecte GALP Costa Brava Termòfiles ha estudiat les espècies d’aigües càlides -que estan incrementant pel canvi climàtic- també com a font d’Omega 3.
En relació amb les activitats recreatives, la Càtedra treballa per aportar evidència científica en què els espais blaus són beneficiosos per a la salut física i mental de les persones, també per a la prevenció de malalties cròniques o la recuperació de determinades malalties. A partir dels resultats aconseguits, es proposen establir les bases per implementar la “Recepta Blava” en la consulta d’atenció primària, com una eina de promoció de la salut.
Han realitzat diversos estudis que mostren els efectes beneficiosos de les 5 activitats d’esbarjo sostenibles més comunes (natació, busseig, caiac, vela, i el surf) com el Projecte MedPan o The Beneficial Effects of Short-Term Exposure to Scuba Diving on Human Mental Health. I, a través del projecte GALP Ecosistemes marins i càncer i Recepta Blava E-Health han constatat com la pràctica del snorkel, nedar/bany i caminar vora el mar en espais blaus ben preservats pot contribuir a millorar la salut i el benestar de pacients oncològics, així com tendència a aportar més benestar emocional conforme les activitats tenen un major contacte amb el mar.
Com a tercera línia de recerca, investiguen com els ecosistemes marins poden ser font de nous medicaments. La biotecnologia marina estudia els compostos bioactius que tenen alguns organismes marins i que poden tenir un interès farmacològic. Entre altres, tenen un potencial antibacterià, antivíric, antitumoral, antifúngic, antioxidant, antiinflamatori, anticoagulant. La Càtedra estudia la vulnerabilitat d’aquestes espècies per poder conservar-los.
En aquest àmbit, porten a terme estudis com el Projecte La Caixa – Cap de Creus -amb el que han demostrat com les reserves marines poden contribuir a protegir les espècies marines que en un futur poden donar lloc a noves medicines- o el Projecte CriMa, que vincula la salut dels hàbitats marins sensibles amb la salut humana.
Reserves marines
Els ecosistemes marins aporten tot un seguit de serveis ecosistèmics per a la salut humana, però, alhora estan amenaçats per la sobreexplotació pesquera, la massificació del turisme, la contaminació química, el canvi climàtic, els organismes patògens, entre altres.
Des de la Càtedra defensen la creació de reserves marines com una peça clau per a preservar els ecosistemes marins, però també per a la provisió de béns i serveis indispensables per la salut i benestar humans (Projecte Interreg PHAROS4MPA). Alhora, impulsen la divulgació i l’educació com una altra estratègia necessària (podeu consultar http://www.oceanshealth.udg.edu/), així com la creació de nous fòrums de diàleg amb tots els diferents sectors implicats.