Crònica de la 2a Trobada de la Taula de Salut i Natura de Catalunya

8 d'octubre de 2024

El passat 25 de setembre de 2024 l’Auditori Manel Xifra Boada del Parc de Recerca i Innovació de la Universitat de Girona va acollir la segona trobada de la Taula de Salut i Natura. Amb més de 120 assistents, l’esdeveniment va ser un èxit marcant una fita en l’enfortiment de vincles entre sectors diversos, tots amb un objectiu comú: promoure la connexió entre la natura i la salut.

L’alcalde de Girona, Lluc Salellas, va ser l’encarregat d’inaugurar la jornada, destacant la importància de la proximitat de la ciutat amb la natura. Salellas va subratllar la necessitat de restituir la natura a les ciutats, no només per la seva funció ambiental, sinó també per la seva contribució directa a la salut de la població. 

Maite Tixis, de la Diputació de Girona, va expressar la seva il·lusió per la continuïtat d’aquesta iniciativa, que va començar el 2021 amb l’adhesió de Dipsalut a la Declaració de Salut i Natura. Va destacar els diversos municipis que han impulsat projectes a la demarcació destacant sempre la importància de la salut planetària com a eix central.

Esteve Fernández, secretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya, va remarcar la transcendència d’iniciatives com la Taula de Salut i Natura, que van ser pioneres a avançar conceptes que actualment l’OMS ha incorporat a les seves polítiques, com “One Health” i la “Salut Planetària”. A més, va destacar la importància del treball en xarxa i la prescripció social, com a eines per millorar la salut i la qualitat de vida de les persones.

De la inspiració de John Muir al model One Health

Carles Castell va oferir una visió més global de la relació entre natura i salut, des de les frases inspiradores de John Muir fins als treballs actuals, com l’informe Nature, Biodiversity & Health de la Universitat d’Exeter per l’OMS, o les experiències del servei públic de salut d’Escòcia. Castell va explicar com la connexió entre la natura i la salut, que tradicionalment es veia des del món de la conservació, ara ha estat adoptada per l’àmbit de la salut gràcies al concepte de “One Health“, que reconeix la interdependència entre la salut humana, animal i ambiental; i al concepte de “Salut Planetària“.

Els exemples inspiradors d’Escòcia, Finlàndia i Anglaterra, així com la xarxa “Healthy Parks Healthy People” a Europa, van servir per il·lustrar com els sistemes de salut i les polítiques ambientals poden treballar junts per promoure el benestar. A Escòcia, per exemple, s’ha integrat la natura als hospitals, promovent entre pacients hàbits saludables com caminar o anar en bicicleta. Finlàndia ha aconseguit quantificar els beneficis econòmics de les visites als parcs naturals, i Anglaterra ha liderat programes com “5 ways to wellbeing through nature” durant més de 30 anys. 

Projectes de Salut i Natura en acció

La trobada va ser també un espai per presentar projectes innovadors. Gemma Brunet, de Dipsalut, va presentar “Activa’t amb la Natura“, un programa que promou l’activitat física en entorns naturals i que ja arriba a 146 municipis de la demarcació de Girona. Tot i els seus beneficis evidents, Brunet va destacar que els efectes positius tendeixen a desaparèixer si no es mantenen al llarg del temps, per la qual cosa cal treballar en estratègies per promoure la continuïtat de les activitats, també de forma autònoma.  S’ha elaborat, a més a més, la Guia Activa’t amb la Natura a disposició de tots els professionals (creada amb la col·laboració de la Taula Salut i Natura, i la XCN).

Xènia Ros, de l’associació Som Mar, va posar l’accent en la importància dels espais blaus, com el mar, per al benestar. Va compartir com la interacció amb el mar ha ajudat grups de dones, algunes de les quals no s’havien banyat en anys, a crear vincles profunds amb la natura, transformant aquestes experiències en espais de sanació i connexió social.

D’altra banda, Paula Prado, de la UAB, va presentar el projecte “Green Me“, que pretén avaluar les intervencions de salut basades en la natura en el context quotidià, amb un focus especial en l’equitat i la justícia ambiental. També es va presentar el projecte “La Vora”, que treballa per posar en valor els espais naturals de proximitat a Girona, promovent una gestió ecològica que connecti els espais verds de la ciutat.

Laura Hidalgo, investigadora d’ISGlobal, va presentar el projecte “Recetas”, que estudia la prescripció social basada en la natura per combatre la soledat no desitjada en sis ciutats del món (Barcelona, Melbourne, Marsella, Helsinki, Praga i Cuenca de Equador). Entre 2021 i 2026, s’avaluarà la intervenció anomenada “Amistat en la natura”, que implica reunir grups amb una facilitadora per participar en dinàmiques que fomenten la connexió entre persones i amb la natura local. A més, s’està desenvolupant una plataforma digital per facilitar l’accés als recursos naturals de cada territori.

Contactes, sinergies i col·laboracions

La jornada va continuar amb diverses dinàmiques que van permetre l’intercanvi d’experiències entre professionals de diferents sectors.

La sessió amb el grup d’organitzacions de l’àrea de Girona, va iniciar amb la presentació del projecte Salut i Natura a la Vora del Ter, destacant el seu enfocament inclusiu i la col·laboració amb entitats del territori, teixint una xarxa local. Hi van intervenir diverses persones i organitzacions. L’ONG Sèlvans va destacar la seva tasca en la preservació de boscos madurs a través dels banys de bosc. Amb 14 itineraris terapèutics, ofereixen activitats per a grups concertats o persones individuals, i col·laboren amb guies de natura per facilitar l’accés a aquests espais. Van explicar que aquests itineraris estan situats en diversos indrets de Catalunya i s’utilitzen tant per a finalitats terapèutiques com per al benestar. Ferran Campillo, pediatre de l’Hospital d’Olot, va remarcar la importància d’integrar la natura en la vida quotidiana, especialment en el desenvolupament dels infants. Va exposar el projecte de prescripció de boscos que duen a terme a la Garrotxa, i com el programa comença a treballar amb infants dins l’espectre autista. Mayca Rubinat, del Departament d’Esports de la Generalitat, va parlar del programa pilot de prescripció d’activitat física per a nens i nenes amb sobrepès, que ja està actiu a les escoles de la Garrotxa. Es va posar èmfasi en la col·laboració intersectorial, amb entitats i institucions com l’Agència de Salut Pública, que està mapejant els actius naturals per facilitar la prescripció social d’activitats a la natura.

En la dinàmica entre les organitzacions de l’àrea de Tarragona i de la Catalunya Central es van plantejar temàtiques com la necessitat de millorar el finançament o la regulació de l’accés als espais naturals. També es van destacar iniciatives per fomentar el contacte amb la natura a les escoles, activitats comunitàries per barris, per a persones joves, i per a treballadors. Es va subratllar la importància d’integrar la natura en l’àmbit de la salut mitjançant col·laboracions amb els CAPs i projectes específics de benestar com banys de bosc i tallers sensorials.

L’associació Batec Natura va proposar una Guia de Bones Pràctiques en Salut Integral, així com la creació d’un repositori de persones que hi treballen. Des del consistori de Vic, es va expressar la incidència del nivell socioeconòmic dels barris com a factor clau, reclamant la implicació d’agents socials, sanitaris i entitats per promoure el contacte amb la natura. Des de la Diputació de Barcelona es va explicar que estan desenvolupament un Pla Estratègic de Salut i Benestar públic en els Parcs Naturals.

Les taules sectorials i territorials van progressant

En l’àmbit territorial, es va presentar l’estat avançat de la Taula Salut i Natura de Girona, convidant a més entitats a sumar-s’hi. Per altra banda, la Taula Salut i Natura de les Terres de l’Ebre tot just comença a establir-se, però ja està treballant per posicionar el territori com una destinació per fer salut. En definitiva, es va fer visible la necessitat de crear sinergies entre el sector de la salut, l’educació i el turisme.

La Taula dedicada a la Infància, Adolescència i Joventut, presentada per David Vergés de la SCEA, s’han centrat en la creació d’una guia que reculli casos d’èxit i metodologies per treballar la relació entre salut i natura en infants i joves. Aquest treball inclou accions com la prescripció pediàtrica de la natura i formacions per a professionals del sector educatiu i sanitari.

Cloenda

La jornada va concloure amb les reflexions de Lluïsa Mas, subdirectora regional de Salut Pública a Girona, i Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, que van subratllar la necessitat d’una acció conjunta i planificada entre salut, natura i política urbanística. Es va destacar el compromís d’integrar la natura en les polítiques públiques a llarg termini i d’avaluar els resultats per assegurar-ne l’eficàcia.

Tarda d’experiències de connexió amb la natura

Havent dinat es va poder gaudir d’una caminada terapèutica al bosc centrada en la respiració i el contacte amb la natura, i una sortida a la vora de l’Onyar per redescobrir “racons de bellesa” naturals en entorns urbans.

La trobada va finalitzar amb la promesa de continuar treballant en la integració de la natura en les polítiques de salut pública, amb un enfocament clar cap a la salut planetària. Els participants van marxar amb el compromís de continuar teixint aliances i de fer de la natura una part essencial de la vida, també urbana, no només per al benestar individual, sinó per al futur del planeta.

Amb projectes innovadors, lideratge institucional i una creixent consciència sobre la interdependència entre salut i natura, la Taula de Salut i Natura es consolida com un exemple de com la col·laboració entre sectors pot generar un canvi necessari.

Aquesta jornada ha comptat amb el suport de la Generalitat de Catalunya.