Josep Maria Mallarach és coordinador de l’Associació Silene. És llicenciat en Geologia, màster en Ciències Ambientals i doctor en Biologia ambiental. Membre de la Comissió directiva del Grup especialista en valors culturals i espirituals dels espais naturals protegits d’UICN. Ha estat director del curs de postgrau sobre “Significats i valors espirituals de la Natura”, de la Universitat de Girona, durant sis anys. És autor, coautor o editor de llibres i articles en aquesta temàtica. Va col·laborar de forma decisiva en la redacció de la Declaració sobre la interdependència entre salut i natura a Catalunya.
Ens explica que davant la crisi sistèmica global actual, és essencial recuperar el vincle profund amb la natura, començant per la nostra pròpia.
Què ens ha portat de bo la pandèmia?
La pandèmia que va aturar mig món ens ha ajudat a redescobrir que sense salut a la Natura i sense un ambient sa, cap societat pot aspirar a estar sana. I que la salut individual i social estan molt vinculades. En sabrem treure totes les conseqüències que se’n deriven, des del nivell personal fins el social i polític?
Especialment en la societat occidental, on cada cop estem més allunyats de la natura, ho estàvem oblidant…
Les cultures més resilients (mestres de la sostenibilitat) ho han tingut sempre clar i aquelles que han mantingut aquesta coherència, han perdurat. Un exemple de cada continent ho palesa.
Començo per Oceania, amb el concepte maorí de benestar integral o HAUORA que es fonamenta en la salut de la terra, i integra el benestar físic, mental, emocional i espiritual, tant individualment com socialment.
Segueixo amb el concepte sudafricà (zulú / xhosa) d’UBUNTU, ètica centrada en la lleialtat de les persones i els seus vincles amb tot l’entorn, amb un esperit compartit que connecta tota la humanitat pel bé de tots.
Entre els amerindis nordamericans, el concepte lakota de MITA KUYE OYASIN ensenya que tots els éssers d’aquesta Terra (no sols els humans) som part de la mateixa família. En acabar una trobada, aquestes dues paraules sempre són en el comiat, per recordar aquesta interdependència.
Acabo amb un exemple europeu, dels pobles sami (Nord d’Escandinàvia i nord-oest de Rússia): el concepte de BIRGEJUPMI fa palès que la supervivència i el benestar depenen de la consciència de la interdependència amb tot el que ens envolta, i de la coherència en la manera que pensem i actuem, hauríem de tractar el nostre entorn amb la mateixa cura que a nosaltres mateixos.
Diferents maneres d’expressar que tots els éssers estan interrelacionats i que la salut de les persones és inseparable de la salut de la natura?
OneHealth (Una Sola salut) és la formulació occidental contemporània d’aquesta saviesa, que l’ONU preconitza.
Per una visió holística, és urgent abraçar el principi de la salut humana integral (física, psíquica i espiritual) i abraçar també el concepte d’una sola salut (OneHealth) amb totes les seves conseqüències. “La nostra Terra, la nostra salut”.
Hauríem d’assumir que la salut humana no depèn essencialment del sistema sanitari, d’uns determinats tractaments o fàrmacs, sinó que depèn, en gran mesura, de nosaltres mateixos, del nostre entorn, tant cultural (la societat en què vivim, amb els seus valors i el seu estil de vida, el sistema econòmic, etc.) com natural (un aire, una aigua, uns aliments, uns vestits, unes llars… sense contaminants, la qualitat de l’entorn natural, etc.).
“És urgent abraçar el principi de la salut humana integral (física, psíquica i espiritual) i abraçar també el d’una sola salut (OneHealth) amb totes les seves conseqüències”
Hi ha una evidència científica àmplia i creixent sobre els beneficis del contacte amb la natura per a la nostra salut física, emocional, social… Però, i la salut espiritual?
La dimensió espiritual és la que conté els valors més profunds, que dona sentit i significat a la nostra existència. Hem d’assumir que la salut humana depèn també del conreu de la interioritat, de la qualitat de les relacions que establim amb nosaltres mateixos, amb les persones que ens envolten, amb les altres, amb la natura i amb la Realitat total que sosté l’existència, per mitjà de la pràctica de les actituds vitals que ens permeten viure amb més harmonia. En la majoria de tradicions més resilients, com en la maorí, la salut no és divisible en parts, és holística, integral. En l’arrel de la nostra llengua, el llatí, les paraules ‘salut’ i ‘salvació’ provenen del mateix mot: salus, salutis.
En el mateix sentit, cal que ens adonem de la necessitat i urgència d’aturar les tendències autodestructives a nivell personal (desànim, dispersió, inconsciència…) i social (explotació, injustícia,…); d’atendre les causes i no pas cobrir els símptomes. És a dir, adoptar un enfocament salutogènic que prioritzi sempre la prevenció, orientat a mantenir i enfortir la salut.
I com cultivem la salut espiritual?
Hi ha múltiples opcions i vies, però voldria remarcar una dimensió compartida: actualment, quan la major part de la nostra societat viu en entorns i ritmes artificials, és vital restablir i conrear una connexió pregona amb la Natura, tant per a la nostra salut, individual i social, com per a la de la nostra Mare Terra. I si reivindiquem el terme tradicional de Mare Terra, és per emfasitzar els deures i responsabilitats filials que hi tenim, que no evoca, en canvi, el terme Planeta.
Per tot això, des de Silene hem donat suport, des de l’inici, a la Taula Intersectorial Salut i Natura, promoguda per la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN). Convido a tots els lectors a que (si no ho han fet ja) s’adhereixin a la Declaració sobre la interdependència entre la salut i la natura a Catalunya i que, conseqüents amb aquest gest, mirin d’impulsar les accions que tinguin al seu abast.
Davant la crisi sistèmica global a què s’enfronta la nostra societat, de fet, tota la humanitat, des de l’Associació Silene us alinieu amb l’ecofilosofia…
L’ecofilosofia reflexiona críticament sobre les bases ideològiques i els patrons de conducta que han causat l’actual crisi global: l’antropocentrisme, el cientisme, la tecnocràcia, l’hedonisme, el materialisme, el capitalisme, etc. Advoca un altre paradigma que sostingui una relació més harmoniosa entre la humanitat i la Natura basada en l’ecocentrisme, una cosmovisió (ancestral i nova) que assenyala el valor intrínsec i meravellós de tots els éssers vius i la nostra interdependència.
La percepció pregona i la vivència d’aquest vincle fratern amb totes les formes de vida desperta una actitud responsable, mesurada (sòbria), amorosa (benèvola) i reverencial envers la Mare Terra, tots els seus habitants i els seus innombrables dons quotidians, dels quals depèn la nostra existència i benestar.
El capteniment ecosòfic (personal, social, i per tant, polític i econòmic), atent a la saviesa de la Terra, que és propi de les comunitats humanes més resilients, creiem que ofereix avui una alternativa necessària, urgent i esperançadora.
“L’ecofilosofia proposa una relació més harmoniosa entre la humanitat i la Natura”
Sí, cal esperança..
En una civilització, en un món que s’enfonsa hi ha una gran temptació al pessimisme i la desesperança. Ara bé, es pot no ser optimista amb la tecnocràcia i mantenir una esperança íntegre amb la condició humana i amb la capacitat que la humanitat té de superar aquesta prova global amb la qual ens enfrontem.
L’experta en ecologia profunda i una de les fundadores de l’ecofilosofia Joanna Macy, en el seu llibre “Active Hope” (Esperança activa), combina amb gran lucidesa propostes i actituds que integren l’activisme i l’espiritualitat, i explica de quines maneres podem afrontar els reptes que la vida ens ofereix no només per no deprimir-nos, sinó al contrari, per viure en plenitud. Dona les claus per entendre que aquestes són les proves justes que necessitem en la nostra vida en aquest món, per poder desplegar tot el nostre potencial i viure plenament.