La perspectiva de salut des del Benestar Emocional i la Salut Comunitària aporta una mirada integradora de la salut, que incorpora també, i cada vegada més, la natura. Parlem amb Marta Eres, infermera que coordina 80 professionals de Benestar emocional i Salut comunitària, referents de Salut Comunitària i Nutricionistes dels equips d’Atenció Primària ICS i IAS de Girona.
Des de fa uns anys les recerques al voltant del vincle entre salut i natura han anat fer-se més palesos. Com va ser el teu contacte amb aquesta visió?
Sempre ha existit aquest vincle entre salut i natura, i, de fet, sortir a caminar i aprofitar l’entorn, les rutes saludables, els camins de ronda… és una recomanació que hem fet sempre, sobretot des de l’àrea de Girona, on he treballat els darrers 12 anys de la meva carrera professional. Si ho pensem, a més a més, és precisament el que la gent vol fer quan està de vacances o té temps lliure…
Ara bé, de manera més estructurada el primer contacte va ser amb el projecte de DipSalut “Activa’t amb la natura”. Es va convertir en un concepte nou més enllà de l’activitat física a la natura, amb sessions de sortides a la natura, banys de bosc, experiències sensorials acompanyades, dinàmiques de benestar emocional en la natura i amb l’objectiu d’avaluar l’impacte en la millora a nivell físic, emocional i social que té la pràctica d’activitat a la natura.
Val a dir que la carrera d’infermeria és molt clínica i tècnica, enfocada a la feina més hospitalària, tot i que cada cop va canviant l’orientació. La salut comunitària i la promoció de la salut es basen en una formació continuada que s’adquireix posteriorment. Però he de dir que, justament a Girona, l’impuls que fa la Càtedra de Promoció de la Salut de la UdG, fa que hi hagi una mirada important i una excel·lent formació en atenció primària i salut comunitària a la universitat. Des dels equips intentem col·laborar amb la Càtedra, participar en les formacions que proposen i aprofitar al màxim aquest actiu que tenim a territori.
L’atenció primària és molt més preventiva i de promoció de la salut, i amb el seu acompanyament a la persona crea un vincle amb l’entorn, la comunitat, i també, per descomptat, amb l’entorn natural. Tots els espais verds i naturals d’un municipi són potencials actius de salut per la població que hi viu.
Tu coordines un programa de salut comunitària que inclou prescripció de natura. En què consisteix?
Cal dir que a cada equip d’atenció primària tenim un referent de salut comunitària, que és el vincle entre el CAP i l’exterior. Aquesta figura ha existit sempre, fent de lligam entre l’equip i la comunitat, participant a les taules de salut en l’àmbit municipal o en altres accions comunitàries. Però es tractava d’una figura assistencial, i per tant amb una dedicació limitada.
Fa 2 anys i mig, en canvi, va iniciar-se el programa de benestar emocional comunitari, amb la figura dels i les “Referents de benestar emocional i comunitari (Rbec)” . Aquests nous rols es van incorporar als equips del CAP, solen ser professionals de la psicologia, i en algun territori infermers o treballadors socials. Van entrar per treballar explícitament la part comunitària i benestar emocional de la població.
L’arribada del i les Referents de benestar emocional han estat un revulsiu que han donat un impuls molt gran a la salut comunitària dels nostres equips.
Fan activitats grupals, a grups de població en situacions concretes, i enfocats a la promoció de la salut. Grups d’envelliment saludable, gestió de l’estrès, benestar emocional… Aquests grups s’enfoquen en positiu, en apoderar als participants i acompanyar-los per trobar i fomentar els seus propis recursos i habilitats. Poden fer sortides i activitats en espais naturals.
Els Rbecs també participen en les taules de salut, es coordinen amb ajuntaments, tercer sector… i treballen la comunitària en xarxa i sobretot amb la pròpia comunitat. Amb les i els Rbecs s’ha pogut impulsar molt la salut comunitària dels equips, i, per tant, teixir la connexió amb l’entorn i detectar les necessitats de cada comunitat podent així treballar conjuntament per elaborar les accions necessàries.
El programa de prescripció social, per tant, posa la mirada en la persona que expressa un malestar emocional analitzant una mica també el seu entorn, els seus actius,… Tradicionalment, en relació amb moltes situacions de malestar o patiment emocional, s’havien acabat tractant amb psicofàrmacs. Avui amb una millor atenció es pot entendre algunes necessitats socials de la persona, i per tant fer una prescripció basada en algun actiu de la comunitat, com per exemple implicant aquesta persona en un grup, en una activitat,… obtenint la resposta i la solució en la pròpia comunitat i en el benefici de tenir una bona xarxa comunitària i de suport, com a un dels determinants socials de la salut.
El programa de prescripció social és un programa de Salut Pública que s’ha baixat als equips d’atenció primària per tal de poder formalitzar la prescripció d’aquests actius. Per poder fer aquesta prescripció primer cal identificar conjuntament amb la pròpia comunitat, quins actius tenim a cada lloc, conèixer-los bé, i fomentar des de les consultes aquest abordatge biopsicosocial que pot finalitzar amb una prescripció social enlloc de farmacològica (o combinada). Dins de tota aquesta prescripció entra tot el que és la prescripció de natura, com per exemple les propostes de GiroNat.
.Quines reticències es troben?
La principal reticència és, en realitat , el temps. Sí que creuen en el projecte, i de fet, sempre s’han recomanat activitats a fora del centre de salut, amb els grups dinamitzats dels parcs de salut, els de Creu Roja…. El que passa és que no s’enregistrava. Ara en demanem el registre i avaluació, i això es pot rebre com més feina. És cert que en 10 minuts de visita no es pot fer una bona atenció a la persona i fer tots els registres que ens demanen, però també és cert que la longitudinalitat de l’atenció primària fa que puguem conèixer molt bé a les persones que atenem i que sigui un procés més lent i no d’una sola visita. Les “Rebecs” ens han ajudat en el suport, però entenem que hi ha un seguiment que ha fer cada infermera/metge de referència amb el seu usuari, que és amb qui té la confiança per fer una bona adherència al programa i més acompanyament per fer-ne el seguiment.
Com es planifiquen les activitats grupals que s’ofereixen des del Programa de Benestar emocional?
D’una banda, hi ha una part estructural: demanem a tots els territoris que es tractin temàtiques com l’ansietat, el dol, el dolor crònic, … ja que son problemàtiques transversals a tot el territori. A més, es fa una detecció de necessitats de cada comunitat i es creen altres tipus de grups que donen respostes més concretes: comunitat envellida, dol migratori, parentalitat positiva,…
Quin tipus de pacients participen de la prescripció de social i de natura?
La prescripció social es pot fer a tothom, tot i que la indicació és detectar aquella persona que té poca xarxa i poc suport. La resta de persones ja fan activitats per ells mateixos, no cal que els ho recomanem des del CAP. És cert que en la població infantil no en fem el seguiment a través de tests.
Les grupals, en canvi, van més dirigides depenent la temàtica que s’aborda. També es treballa en famílies i infants. Però podríem dir que hi ha tres col·lectius especialment identificats: adolescents/joves, gent gran, i persones en situació de vulnerabilitat. Com a sistema públic de salut sempre ens enfoquem a treballar amb aquest concepte d’equitat per poder arribar justament a qui més ens necessiti. Per exemple, entre els joves hi ha molt malestar emocional. Amb ells es treballa des de la prevenció i la promoció de la salut, enfocant-nos en el benestar i no en la patologia. Per exemple els tallers d’autoestima, pensament crític,… funcionen molt bé en aquestes edats. Ens relacionem tan des de l’escola, a través del programa salut i escola, com a través dels punts de joventut, amb les tardes Joves, on per exemple també s’han fet algunes activitats amb la natura, en funció de l’entorn on treballem.
La piràmide poblacional és la que és, així que és normal que hi hagi molta atenció a les persones grans, que són les que més freqüenten el sistema de salut, i, en conseqüència, hi ha més grups en aquesta franja.
Com reben els pacients les propostes?
Hi ha respostes diverses i cada lloc pot tenir una casuística diferent. De vegades als pobles molt petits la creació de grups per algunes temàtiques costa. Però en general la població s’ho pren bé. Hem vist generar-se situacions molt boniques amb la xarxa que creen dins el grup. Fins i tot ens coordinem amb el programa “Activa’t per la salut mental” on s’han acabat creant grups d’ajuda mútua (GAM) autogestionats per les persones. Per nosaltres és un objectiu que els grups s’apoderin i tirin endavant sols un cop finalitzada la intervenció. L’èxit arriba quan a nosaltres ja no ens necessiten per quedar, trobar-se, fer caminades, o per compartir una estona.
Com es defineix la relació entre la salut i la natura dins del marc d’aquest programa?
Tot va lligat. Conèixer el territori fa que coneixem l’entorn, pel que fa a entitats, i també a nivell entorn natural. L’entorn té uns impactes en la salut molt grans: viure al centre de Girona no té res a veure amb viure a Camprodon. I a més, a cada entorn hi ha uns actius i opcions a aprofitar.
El paper de la natura sempre apareix. Per exemple, fa uns dies, a la jornada de treball de Gironat, vam treballar en grups temàtics diferents, però tots vam acabar amb conclusions molt similars: necessitàvem més espais, més ombres, més zones de respir, de caminar per verd, millorar l’accés al riu….
Creus que les demandes sorgides del món de la salut arriben a la planificació urbana i territorial.
En cada territori tenim les Taules de Salut on intentem fer seure el màxim d’actors comunitaris possible. Els ajuntaments son una peça clau en la participació i crec que localment podem aconseguir petites coses, per exemple gràcies als pressupostos participatius.
Al meu municipi, per exemple, de les 12 propostes sorgides als pressupostos participatius, 9 eren enfocades en la natura!: la població reclamava des d’enjardinar la sortida de les escoles fins a millorar els camins d’algunes urbanitzacions per poder anar a peu al centre.
A una altra escala tenim exemples de municipis que van demanar a la població que identifiquessin les zones que els generaven més benestar. En un dels casos va guanyar el passeig de mar i aquest resultat ja ens indica a nivell d’Ajuntament on cal invertir i fer millores, ja que és la pròpia població qui ho demana.
Què pot fer la Taula Salut i Natura?
És una Taula representativa i poderosa que recull unes necessitats molt generals. Li demanaria a la Taula de Salut i Natura que aprofiti per fer-se escoltar, que sigui demandant i exigent!
També que advoqui per una millor coordinació intersectorial. Sabem que sobre la Salut tenen incidència tants factors aliens a la Salut que fa palès que el departament de Salut ha de treballar amb tota la resta de Departaments. Sense tenir en compte l’entorn i la part social estem perduts. No podem anar ni sols ni per lliure! No es pot fer salut sense educació, sense urbanisme … Per molt excel·lent que sigui un sistema sanitari, els estudis ens diuen que només incideix en un 20% sobre la salut de la població, per tant necessitem sumar per multiplicar.
Com us relacioneu amb les entitats del territori?
Les Taules de Salut juguen un paper molt important. Com que el 80% dels determinants de salut són fora dels serveis de Salut, fem l’esforç per reconèixer i identificar tots els actors, ja sigui entitats socials, ambientals, esportives, culturals, de joves…, i coordinant-nos. I el més important, a les taules cal que hi sigui la comunitat ja que no podem parlar de la salut de les persones i els municipis sense la seva presència.
Hi ha alguna iniciativa que t’agradaria veure implementar pròximament?
Personalment, voldria que la prescripció social reforci molt la part de natura aprofitant l’entorn que tenim. Cal ser més conscients de l’entorn que ens envolta i treure-li més de suc. Que s’inclogui més recepta verda, i també blava, com estan fent amb molt d’èxit alguns municipis costaners de l’Alt Empordà.
Per això, i en relació a la natura, trobo important que es pugui dinamitzar els espais naturals que estem identificant. Son espais que poden ser de trobada espontània o per fer-hi activitats més formals,…
Hi ha una frase que diu que el centre de salut no és el centre de la salut. La salut la tenim fora, i la resposta a molts problemes la podem trobar en la comunitat. Cal fomentar-ho tant amb l’entorn natural com amb la resta d’actius.