Des de la recerca, la docència i la implicació en un extens nombre de projectes de planificació territorial, el doctor en ecologia Carles Castell ha treballat sempre per la conservació de la natura a Catalunya. Avui, a més a més, aporta la seva expertesa a la Taula de Salut i Natura, en la que s’integra al grup motor.
.
La teva trajectòria professional està lligada al món de la conservació de la natura. En els darrers anys hem vist un increment en la recerca i la creació de projectes sobre la relació entre salut i natura. Hi ha hagut un punt d’inflexió?
Aquesta relació entre salut i natura, sempre s’ha conegut. Sabem que ho tenia en compte la medicina a l’antiga Grècia, que recomanava els metges visitar la casa dels malalts, per conèixer l’entorn on vivien. Més recentment, un ambient saludable va ser un dels pilars de l’urbanisme higienista del s. XIX.
Però segurament va ser en el moment que es va incorporar el concepte de “serveis ecosistèmics“, a principis dels anys 2000, quan va evolucionar el discurs. Arrel de l’Avaluació d’Ecosistemes del Mil·lennni, es van analitzar, tots els serveis que la natura aporta a la societat,i a posar en evidència els beneficis per al benestar i la salut de les persones. Es va construir una mirada vers la conservació més enllà dels seus valors intrínsecs, des, amb un enfocament més antropocèntric i utilitarista, criticat des de certs sectors conservacionistes, però que va permetre, per exemple, quantificar els serveis en termes econòmics i obrir una via perquè la conservació tingués més pes en les decisions socioeconòmiques. Així, els “serveis ecosistèmics” i el seu desenvolupament a través de la infraestructura verda es van incorporar obertament a l’Estratègia de Conservació de la UE 2020 i en varis dels projectes que se’n van derivar.
Amb l’arribada de la pandèmia es va ratificar i accelerar tot. Es va poder experimentar el risc de la degradació de la natura per a la nostra salut (la COVID és una zoonosi) i la gravetat de la privació del contacte amb la natura. Amb el concepte One Health ja es relacionava la salut humana amb la salut animal, arrel de nombrosos exemples anterior de patògens que havien saltat als humans (com el virus Hendra o el bacteri que causa la malaltia de Lyme). Però a partir de la pandèmia es va començar a parlar obertament de salut planetària, fonamentada en que no podem estar sans en un entorn malalt. Hem d’assolir el nivell màxim de salut a tot el món respectant i conservant els sistemes naturals. Actualment,des de l’OMS i la recerca mèdica ja es considera la natura com un dels principals pilars de la salut.
Creus que estem assistint a un canvi de marc conceptual, que pot tenir efectes en els diferents aspectes de la societat?
Sí, segurament estem vivint un canvi de paradigma. Avui és molt difícil trobar algú que no defensi la conservació de la natura, el contacte amb la natura, com un element central de la salut global. El que no se dir és de quina forma s’acabarà consolidant.
Aquest binomi salut i natura ha d’estar incorporat a la manera que tenim de planificar i de gestionar el territori, per part dels diversos actors que hi participen. La necessitat de canviar és imperiosa, no tenim massa temps, i tothom s’ha d’adaptar ràpidament.
Alguns actors hi arriben perquè, ja informats, han agafat consciència; d’altres hauran d’incorporar els canvis perquè no tindran més remei, quan aparegui un detonant que els obligui a canviar.
Tots els sectors s’hi aniran trobant, quan els efectes més directes del canvi climàtic i la gestió poc sostenible i eficient els obliguin a transformar-se: la sequera està impulsant un canvi en consum i gestió de l’aigua i en el model agrícola, la crisi energètica està transformat la indústria i la mobilitat…
I en les polítiques de conservació de la natura?
Hi ha una acceleració en la demanda d’accés a la natura. La planificació haurà de donar resposta també a aquesta necessitat, fent possibles àrees amb natura de qualitat propera a les persones en cada territori. La Generalitat ja ha començat amb l’elaboració de l’Estratègia d’infraestructura verda de Catalunya, i des del món local també s’hi està treballant.
Però també cal explicar molt bé que, perquè la natura pugui oferir aquests serveis ecosistèmics ha de ser una natura en bon estat de conservació, no degradada. I que de la mateixa manera que els humans en podem treure beneficis, també hi podem generar impactes negatius i acabar generant “disserveis” enlloc de gaudir de serveis…
Un dels primers exemples és el de la massificació. Veiem diàriament que hi ha conflictes d’usos en llocs molt freqüentats, i també sabem, per enquestes, que moltes persones no són conscients de l’impacte que generen.
Per això és important que hi hagi molta diversitat d’espais. En això és rellevant el paper del món local. I, sobretot, cal que s’expliqui molt bé els impactes i el fet que, probablement, caldrà tenir algunes regulacions en determinats espais, com fixar un màxim en el número de visites o definir zones amb diferent intensitat d’ús. Les persones haurem d’acceptar algunes restriccions, que hem de saber explicar molt bé..
El canvi de paradigma potser també ha de passar per aquí…
Què podem extreure d’experiències internacionals com per exemple el programa Healthy Parks Healthy People?
Aquesta és una iniciativa que va sorgir a Austràlia, als Parcs Nacionals de l’Estat de Victòria, on ja fa uns més de 340 anys que van començar a fer “prescripció de natura”. En el cas d’Austràlia els parcs nacionals cal pagar una entrada, però qui anava per qüestions de salut se li facilitava l’accés gratuït.
El programa HPHP va tenir molt èxit i reconeixement. Quan a través de la IUCN es va mirar d’expandir-lo a tots els països, es van trobar que cada territori té les seves peculiaritats com per replicar-lo exactament igual. Però va ser la llavor de moltes iniciatives, com per exemple el hub Healthy Parks Healthy People. Representa un espai per recollir i impulsar la recerca i les iniciatives que vinculen la salut amb els parcs naturals i els parcs urbans i periurbans.
En el cas d’Europa, amb l’impuls de la Federació EUROPARC i la col·laboració d’Eurohealth, s’està impulsant el programa Healthy Parks Healthy People Europe, recollinti enfortint les experiències de diversos països, difonent-les i generant materials tècnics i comunicatius propis.
Quines són les experiències a Europa?
Un dels països capdavanters va ser Escòcia. Van voler afrontar un problema greu de salut que tenien: l’esperança de vida podia variar 30 anys segons la zona de residència, molt condicionat per paràmetres ambientals com per exemple el treball a les mines. Treballant de forma conjunta, el ministeri de salut i el de medi ambient van crear programes de prevenció de salut que incorporaven la natura i l’apoderament de les persones a través de programes de salut comunitària. Van promoure espais verds urbans, periurbans, itineraris saludables…
També Anglaterra ha desenvolupat diverses iniciatives treballant específicament la connexió de les comunitats locals amb la natura de proximitat, a través d’activitats diferents emmarcades en el programa “Five Ways to Wellbeing throug Nature”
Finlàndia, amb els parcs nacionals, ha incidit sobretot en dos aspectes: d’una banda enfortint l’evidència científica i de l’altra analitzant molt bé la valoració econòmica, que els hi han permès, per exemple, obtenir recursos per als parcs nacionals des del departament de salut.
Alemanya està desenvolupant una xarxa de boscos saludables, fins i tot els han categoritzat segons la utilitat terapèutica que es busca.
Recentment, s’ha iniciat el projecte Interreg Greenhealth, que està liderat per la Regió de Múrcia, amb l’objectiu de compartir normativa i instruments de gestió per a espais naturals accessibles i resilients que permetin la millora el benestar humà sense comprometre els objectius ambientals. Hi participen la ciutat de Dubrovnik, a Croàcia, els parcs natural suecs d’Escània a Suècia, la regió de Podkarpackie de Polònia i la regió nord-occidental d’Irlanda. La Federació EUROPARC, i específicament la Comissió HPHP Europe, hi participem com a soci assessor.
Considerant que la Taula proposa un treball transversal entre sectors, quina és l’aportació clau que pot aportar cada col·lectiu.
Ara mateix tenim moltes peces al trencaclosques, i crec que aviat encaixaran, unint-se en un gran “clic” i veurem com tot agafa una altra dimensió. Per mi, aquesta és la missió de la Taula!
Hem estat veient un gran dinamisme en les entitats de conservació. Des de les administracions, els departaments de Salut i d’Acció Climàtica ja fa una anys que s’hi han posat a treballar amb força, així com les diputacions. A escala local, trobem que ja hi ha Centres d’Atenció Primària on ha començat la prescripció de natura.
I també van sorgint iniciatives privades per oferir serveis de salut i natura, per exemple en el sector de l’ecoturisme, i des del món de la salut, com grans asseguradores mèdiques, on tenim el cas paradigmàtic de DKV.
En la cultura empresarial, a més, hi ha una presa de consciència creixent sobre com la qualitat de l’entorn, el benestar de les persones que hi treballen, té també un impacte econòmic positiu, vinculat amb la productivitat, la reducció de baixes laborals, etc.. No oblidem que al Japó, un país pioner amb els banys de bosc, aquesta activitat es va començar precisament per lluitar contra el burnout dels treballadors! Avui ja hi ha empreses que valoren tenir seus properes a la natura, per beneficiar la gent que hi treballa, i per tant la productivitat, i millora la imatge corporativa.
Pel que fa a l’acadèmia, ha de continuar aportant evidències científiques, que cada vegada són més àmplies i rotundes, aprofundir encara més en la recerca sobre salut mental i natura, un repte cabdal de la nostra societat, i oferir estàndards de qualitat per fer seguiments dels impactes positius de la natura sobre la salut
Quines són les passes que t’agradaria veure pròximament?
Voldria veure com tota aquesta feina qualla, s’enforteix i creix. Veure una professionalització per fer poder fer un salt qualitatiu i passar a una estructura ben organitzada, en xarxa, transversal.
Perquè tot germini crec que és decisiva l’aposta clara del sector públic. Cal mostrar com cada inversió en conservació de la natura té un retorn en salut, en benestar social, i també en economia.
M’agradaria veure com es mouen les palanques clau per avançar i situar els programes de salut i natura al nivell d’altres països, com a mínim. Al cap i a la fi el binomi de Salut i Natura és molt positiu i inspirador per a tothom, i vull creure que ja no té marxa enrere.